Glosses per la vida quotidiana

Sovint, les persones podem caure en la creença de ser superiors als altres, o atorgar massa importància als nostres títols i coneixements, pensant que això ens fa més rellevants socialment. Aquesta supèrbia ens pot allunyar dels altres en comptes d'acollir-los i ajudar-los, i deixar de ser-ne servidors. També podem ignorar les capacitats i els mèrits dels altres, cosa que cal evitar. Qualsevol actitud que ens separi i ens allunyi no és positiva. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)

 

Les persones necessitem referents que orientin el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i apreciar allò que ens enriqueix interiorment, ens aporta serenor espiritual i ens ajuda a trobar el sentit de l'existència. Actualment, nombroses propostes es presenten com a fonts de sentit, tot i que moltes d'elles són meres il·lusions efímeres, mancades de contingut i solidesa. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6).

Glosses per la vida quotidiana

La vida és un camí on constantment ens trobem amb moments que requereixen comprensió i discerniment. Sovint, la claredat ens manca per saber com actuar. Per això, buscar un guiatge interior pot il·luminar el nostre camí, donant sentit a la nostra existència i la pau interior que ens fa lliures.

"Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada
al lloc on residiu"
Salm 43 (42) 3

Cada dia, si és possible, o amb una certa assiduïtat i constància, hem d’esmerçar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajudin a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos, necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Els primers cristians es distingien per l'amor mutu que unia les seves comunitats. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un temps ple d’ofertes de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo soc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre” (Jn 6,48-51)

Confiem i vivim amb l'esperança que l'amor ens obrirà nous camins i farà créixer el nostre esperit, fins i tot més enllà del que ara creiem possible. Estem cridats a l'esperança, i el camí per aconseguir-la és estimar plenament els altres i a nosaltres mateixos. Aquestes dues accions alimenten el nostre esperit i ens porten la pau al cor “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117,2)

Glosses per la vida quotidiana

Si bé és comprensible que les preocupacions vitals ocupin la nostra ment, no hem de permetre que atrapin el nostre cor. És fonamental discernir allò que alimenta la nostra vida interior i ens porta serenitat. Deixar-nos atrapar únicament pels problemes del dia a dia ens pot fer oblidar la recerca d'un significat més profund. “ No us afanyeu tant per aquests aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna, per l’aliment que el Fill de l’home us proporciona” (Jn 6,27)

 

És cert que les persones necessitem alimentar-nos per viure, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. “Jesús digué: “Jo soc el pa que dona la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set”. (Jn 6,35)

 

És important ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure amb alegria aquests instants de glòria quotidiana. “La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cants”. (Salm 70,8.23)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia, la vida ens ofereix un mosaic d'instants per atresorar la felicitat. Aquesta no s'amaga en grans fites o fortunes, sinó en les petites situacions que demanen la nostra atenció: moments per estimar i sentir-nos estimats. Són aquests instants els que ens revelen la transcendència de ser per sobre de tenir

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort”.
(Salm 128(127) 1-2)

Compartir allò que tenim amb els altres, especialment amb aquells que tenen menys, o senzillament no tenen res, ens beneficia a tots i ens enriqueix com a persones. D'una banda, qui rep obté allò que necessita, i de l'altra, qui dona experimenta la profunda alegria de la solidaritat i la generositat. L'amor ens impulsa a compartir, a tenir misericòrdia, i a contribuir activament a fer justícia i fer feliços als altres. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jo 6,9-11)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure, no cal tenir la certesa que les coses són exactament com els sentits ens mostren. Més aviat, creiem perquè experimentem una vivència interior que nodreix el nostre convenciment. No creiem per veure, sinó que creiem per poder veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens ofereixen les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

 

És important ser persones bones i practicar el bé. Hem de construir justícia i ser testimonis de la pau. L'amor ha de ser present en tot moment, ja que té el poder de transformar-ho tot. Gràcies a l'amor, podem vèncer l'egoisme que ens limita. Perdre la capacitat d'estimar equival a morir en vida. L'amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Per tant, estimem i no deixem mai d'estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, sovint ens trobem davant de situacions que ens exigeixen discernir com actuar per mantenir-nos fidels a les nostres creences i als principis que en deriven. Per això, necessitem referents que ens acompanyin i ens orientin en aquest procés de discerniment. La lectura i la meditació de l'Evangeli són recursos valuosos per ajudar-nos en aquesta tasca. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45) 

Us ha passat mai de pensar que el vostre esforç no té cap efecte en la societat? Que les vostres aportacions són massa petites per marcar la diferència? Doncs bé, recordem que "tota pedra fa paret". Fins i tot allò que ens sembla insignificant suma, i la força de moltes petites accions és el que realment impulsa els grans canvis.

“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen”
(Salm 118 (117) 22-23)