Glosses per la vida quotidiana

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regla de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat." (Jn 14,23)

Els cristians tenim la responsabilitat de ser sal i llum del món. Malgrat haver escoltat aquesta màxima en nombroses ocasions, no sempre actuem conforme a la seva proposta. És fonamental que sapiguem exposar al món allò que és genuí de la fe cristiana i presentar-ho com una aportació valuosa a la seva humanització. No vivim al marge del món, ni en contra d'ell. Al contrari, en som partícips de manera responsable i ens guiem per uns valors que considerem beneficiosos per alliberar les persones de les injustícies i opressions, tant en l'àmbit material com en l'espiritual. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 13-14)

Som limitats, especialment a l'hora d'identificar les veritats que guien el nostre comportament. Per descobrir-les, necessitem la interacció i el diàleg amb altres. Les nostres veritats personals sorgeixen de la síntesi de converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25(24) 4b 5a)

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental que siguem coherents, que les nostres paraules i accions reflecteixin allò que veritablement creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci amagar les nostres conviccions, sinó que les hem de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Això és possible si tenim la ment oberta i som receptibles a aquesta ajuda per comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. Obrim el cor, obrim la ment per acollir una nova mirada a la realitat. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

L'amor és donació sense límits, generositat plena sense buscar contrapartides. Cada dia ens ofereix moltes oportunitats per estimar, moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d'estar atents per permetre que l'amor inspiri les nostres actituds: acollir les persones amb dignitat i restituir als pobres allò que les injustícies els han pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Som contradictoris i hem d'acceptar-ho. Hi ha aspectes que podem millorar, i cal que ho fem obrint-nos a l'ajuda de les persones que ens estimen. Assumir les nostres limitacions ens fa madurar i ens permet reconèixer que necessitem l'amor dels altres per seguir el nostre camí. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

De vegades, els cristians podem sentir que la societat no ens comprèn. Si som coherents amb les nostres conviccions i actuem segons elles, és possible que una part de la societat no ens entengui i, en certes circumstàncies, fins i tot ens sigui hostil. En aquests moments, és crucial recordar que no estem sols, ja que formem part d'una comunitat unida per l'amor. “Us exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi” (Jn 16, 1- 3)

Trobar la felicitat en la feina ben feta és essencial. Quan fem bé la nostra feina, estem expressant respecte i afecte pels qui ens envolten. Un treball impecable és sempre una demostració de consideració cap als altres. Certes ocupacions exigeixen una dedicació particular: perseverança, meticulositat, paciència i una entrega total. Tot contribueix. Però, al final, la veritable recompensa és el gaudi del treball ben fet, tant quan el creem com quan en som beneficiaris. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.” (Mt 13,23)

Quan la vida ens posa a prova i ens sentim sols o abandonats, és important recordar que no ho estem. Si obrim el nostre esperit a l'amor i a la vida mateixa, descobrirem com som estimats i la força interior que neix d'estimar. Davant les dificultats, confiem en l'esperança que no es rendeix. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

Glosses per la vida quotidiana

Les comunitats humanes es forgen i es mantenen pels vincles que els seus membres estableixen. En el cas dels cristians, el gran signe que defineix i uneix la seva comunitat és l'amor. És gràcies a aquest amor que romanen units i es projecten cap a la societat, impulsats pel desig de fer el bé. Aquesta qualitat hauria de ser la seva distinció més evident respecte a altres grups humans. L'amor ho abraça tot, ho transforma tot. És el manament nou que condensa tots els altres, oferint una perspectiva menys rígida i infinitament més profunda. Si ens estimem, la nostra existència adquirirà un sentit completament nou i més gratificant. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9)

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres possibles prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

És important que actuem amb coherència, expressant les nostres opinions i portant a la pràctica allò en què creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci ocultar les nostres conviccions. Hem de procurar testimoniar la nostra fe en tot moment, fins i tot en les situacions més complicades i en els entorns més adversos. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor" (Mc16,15; Mt 28,20)

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.

“Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3