Glosses per la vida quotidiana

La no violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és la única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5, 39)

L’amor cristià és un compromís radical per humanitzar la societat. Tothom mereix ser estimat, independentment del que faci. Podem condemnar amb fermesa les accions de les persones, però elles mateixes han de ser compreses, respectades i tractades amb misericòrdia. Els conflictes s’han d’afrontar amb amor, no amb esperit de venjança. Sé que no és fàcil, però hem d’estimar fins i tot aquells que ens volen mal, les persones que considerem enemigues. Una manera d’aconseguir-ho és distingir entre el que fan i el que són. Hem de lluitar perquè deixin de fer allò que considerem dolent, però sense deixar de respectar-los com a éssers humans. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)

La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Hem de fer les coses perquè estem convençuts de la seva oportunitat i justesa, no per recollir l'elogi dels altres. La misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar altra recompensa que saber que es fa el bé. La pràctica de l'amor demana una certa intimitat: hem d'estimar perquè considerem que és bo, no per trobar l'aprovació dels altres. Estimem, des del silenci del cor i de forma gratuïta, perquè ens brolla de dins. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Glosses per la vida quotidiana

No estem sols. Per més que la vida ens torci els camins o ens sentim aclaparats pels esdeveniments, hem d'experimentar interiorment que no estem sols per afrontar-ho. La solidaritat humana sempre hi és, aportant esperança i ajudant-nos a remuntar el defalliment. No tinguem por. “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regla de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat." (Jn 14,23)

Els cristians tenim la responsabilitat de ser sal i llum del món. Malgrat haver escoltat aquesta màxima en nombroses ocasions, no sempre actuem conforme a la seva proposta. És fonamental que sapiguem exposar al món allò que és genuí de la fe cristiana i presentar-ho com una aportació valuosa a la seva humanització. No vivim al marge del món, ni en contra d'ell. Al contrari, en som partícips de manera responsable i ens guiem per uns valors que considerem beneficiosos per alliberar les persones de les injustícies i opressions, tant en l'àmbit material com en l'espiritual. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 13-14)

Som limitats, especialment a l'hora d'identificar les veritats que guien el nostre comportament. Per descobrir-les, necessitem la interacció i el diàleg amb altres. Les nostres veritats personals sorgeixen de la síntesi de converses, lectures i reflexions. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm 25(24) 4b 5a)

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental que siguem coherents, que les nostres paraules i accions reflecteixin allò que veritablement creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci amagar les nostres conviccions, sinó que les hem de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Això és possible si tenim la ment oberta i som receptibles a aquesta ajuda per comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. Obrim el cor, obrim la ment per acollir una nova mirada a la realitat. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

L'amor és donació sense límits, generositat plena sense buscar contrapartides. Cada dia ens ofereix moltes oportunitats per estimar, moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d'estar atents per permetre que l'amor inspiri les nostres actituds: acollir les persones amb dignitat i restituir als pobres allò que les injustícies els han pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Som contradictoris i hem d'acceptar-ho. Hi ha aspectes que podem millorar, i cal que ho fem obrint-nos a l'ajuda de les persones que ens estimen. Assumir les nostres limitacions ens fa madurar i ens permet reconèixer que necessitem l'amor dels altres per seguir el nostre camí. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

De vegades, els cristians podem sentir que la societat no ens comprèn. Si som coherents amb les nostres conviccions i actuem segons elles, és possible que una part de la societat no ens entengui i, en certes circumstàncies, fins i tot ens sigui hostil. En aquests moments, és crucial recordar que no estem sols, ja que formem part d'una comunitat unida per l'amor. “Us exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi” (Jn 16, 1- 3)

Trobar la felicitat en la feina ben feta és essencial. Quan fem bé la nostra feina, estem expressant respecte i afecte pels qui ens envolten. Un treball impecable és sempre una demostració de consideració cap als altres. Certes ocupacions exigeixen una dedicació particular: perseverança, meticulositat, paciència i una entrega total. Tot contribueix. Però, al final, la veritable recompensa és el gaudi del treball ben fet, tant quan el creem com quan en som beneficiaris. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.” (Mt 13,23)

Quan la vida ens posa a prova i ens sentim sols o abandonats, és important recordar que no ho estem. Si obrim el nostre esperit a l'amor i a la vida mateixa, descobrirem com som estimats i la força interior que neix d'estimar. Davant les dificultats, confiem en l'esperança que no es rendeix. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)