Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els demés. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. La paraula i l’exemple en són suficients. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7-10)

 

Per alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment diferent a l’estil de vida majoritari. Són persones que han optat per viure en comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària amb el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització, en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i profunditat. Gràcies pel testimoni d’aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. Ells i elles ens parlen d’una vida plena de sentit i humanitat

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la".
(Salm 34(33) 14-15)

Glosses per la vida quotidiana

La mort és la gran certesa de la nostra vida. Sabem que, tard o d’hora, morirem, però no sabem el moment. Però aquesta incertesa no ens ha de neguitejar ni empresonar el nostre esperit Hem d’obrir el nostre cor i met perquè la vida tingui més força que la mort. “Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida” (2Tm 1,10).

 

La vida sovint ens atrapa en el seu tràfec, fent-nos sentir presoners de les circumstàncies. La fe ens ofereix un refugi càlid per redescobrir la joia de viure. Podem accedir-hi a través de la pregària, el treball de l'esperit i l'amor que ens obre als altres, permetent-nos vèncer les rancúnies amb el perdó."Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar.” (Mt 11,28)

 

No hem de tenir por. Hem de confiar en que trobarem consol, fins i tot en els moments més feixucs. La nostra esperança ve de la fe. No té sentit una fe que no porti a l’esperança. Creure és confiar. “Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; els allibera de la mort i els retorna en temps de fam” (Salm 33 (32) 18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir cura dels altres. M’agradaria que l’amor guies totes les meves passes en la via. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles mes – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús implica abandonar moltes expectatives personals i renunciar a allò que altres persones poden considerar desitjables. També significa estar sempre disponible per acollir les persones necessitades. Per fer-ho possible, hem de desprendre'ns dels lligams que ens tanquen i ens aferren al món material. “Jesús li digué “Vine amb mi”. Senyor permeteu-me primer d’anar-me’n a cassa, fins que hauré enterrat el meu pare” Jesús li diu “Deixa que els mort enterrin el seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu” (Mt 8, 18-22)

 Hi ha moments en què la por es manifesta, fent-nos sentir vulnerables. Les adversitats ens generen incertesa, patim defalliments interns que desassosseguen l'esperit o determinats esdeveniments ens causen inquietud. En tots aquests escenaris, la fe esdevé un pilar, nodrint una esperança ferma que ens impulsa a no defallir. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8, 25-26)

És fonamental que no mentim ni utilitzem enganys per captar l'atenció dels altres. La sinceritat en les relacions humanes permet que la gent ens conegui tal com som, sense falsedats, exageracions o confusions. Mostrar-nos amb autenticitat ens allibera interiorment i facilita una connexió més profunda amb la realitat interna de les altres persones. “La proclamació de la veritat ens fa néixer a la vida, perquè fossim com un primer fruit de tot el que ha creat” (Jm 1,18)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir els aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. “El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom". (Salm 23(22), 1-3)

Glosses per la vida quotidiana

És habitual que ens afanyem a criticar i jutjar les accions dels altres amb una facilitat sorprenent, sense deixar-ne passar ni una. Paradoxalment, som incapaços d'encarar les nostres pròpies incongruències. Sovint, ignorem les circumstàncies que modelen el comportament de les persones, cosa que fa que les nostres valoracions siguin injustes. Més que condemnar, hauríem de dedicar-nos a ajudar els altres a identificar i superar els obstacles que els impedeixen actuar amb estimació i compassió. En comptes de la sentència, la comprensió i el suport són el camí. “No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ells us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. ¿Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre del teu ull?” (Mt 7,1-4)

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat que està per venir però que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic el que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76)

Hem de valorar les persones més enllà de les aparences i les paraules. Allò que som, el nostre cor i les nostres accions, és el que realment importa. La coherència es manifesta entre el que es diu i el que es fa. L'acolliment misericordiós ens obre al cor dels altres, superant les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar pels nostres prejudicis. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. De fet, la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica Déu com el pare de tots. Si ens dirigim a Déu com a pare, aleshores tots nosaltres som germans. Aquesta filiació compartida ens dona la condició de germans, per la qual cosa no podem ser indiferents al destí dels altres. Ningú no hauria de ser insignificant per al nostre amor, precisament perquè tots formem part d'una fraternitat universal. “Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar Abbà, Pare” (Rm 8, 15b)

La societat de consum ha confós la felicitat amb el fet de tenir, posseir i acumular. Les tendències consumistes dominen: moltes persones creuen que com més coses tinguin, millor. A més, els fabricants dissenyen els productes per ser obsolets ràpidament, fent que la durabilitat sigui una excepció. La seducció del consum és innegable. Però la felicitat real no es troba en allò que posseïm, sinó en el que som: en els tresors interiors, la pau i el benestar personal. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21).