Glosses per la vida quotidiana

El sentit de possessió o el mateix lligam afectiu que construïm amb les coses poden esdevenir un obstacle per acollir i servir. Per això, cal que aprenem a alliberar-nos dels béns materials que empresonen la nostra voluntat i enterboleixen la nostra capacitat d'estimar, per tal de posar l'amor com a prioritat. “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33) 

Correm el risc de travessar els instants de la vida amb una rapidesa vertiginosa. La pressió social ens exigeix una immediatesa constant, i l'acceleració dels esdeveniments no deixa espai per a la contemplació ni la meditació. Aquesta velocitat ens allunya de nosaltres mateixos i ens roba l'oportunitat d'assaborir cada plec de la nostra existència. “Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12) 

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Per això, hem de dedicar tota la nostra atenció a la lluita per un món més just i habitable. Els exclosos i els marginats, juntament amb aquells que pateixen pobresa espiritual, són els estimats de Déu. El seu alliberament esdevé, per a nosaltres, la nostra salvació. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

Les imatges del genocidi de Gaza són colpidores. Els sentiments que generen van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor", (Col 1, 9-10) 

Les persones tendim a ser més conservadores del que pensem; mantenim moltes coses que considerem inamovibles. No obstant això, els canvis a la societat i a les nostres vides ens obliguen a transformar-nos interiorment, a obrir-nos a les noves realitats i, si cal, a saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous". (Lc 5, 37-38)

Glosses per la via quotidiana

Bon dia a tothom. Si ens preguntem què hem de fer a la vida, la resposta és senzilla: estimar els altres. Aquesta estimació es concreta de moltes maneres, totes elles encaminades a fer justícia a les persones que pateixen injustícia, sofriment o marginació. És un amor generós cap als desvalguts i exclosos de la societat. Aquest compromís és un missatge d'esperança i un compromís actiu per la justícia i l'alliberament dels pobres

“L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor”

(Lc 4,18-19) Vivim en un temps ple de soroll comunicatiu. Hi ha moltes persones que emeten missatges constantment, individus que semblen omnipresents perquè sempre estan transmetent notícies, opinions i, gairebé, dient-nos què hem de fer. Enmig d'aquest garbuix mediàtic, costa trobar persones que parlin amb autoritat i que valgui la pena escoltar amb atenció perquè el que diuen ens educa l'esperit. D'on prové la seva saviesa? De l'enteniment assenyat. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32)

Cada dia té el seu programa. Cada dia està ple d'oportunitats per fer feliç a altres persones. ¿Com és la nostra jornada? ¿A qui dediquem el nostre temps? ¿A què dediquem el nostre temps? ¿Som conscients de que cada dia està ple d'oportunitats per estimar? Proclamem un canvi de societat i fem passes perquè sigui possible. "El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat" (Lc 4,18)

Glosses per la vida quotidiana

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la mateixa experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25) 

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat, no pas un instrument per ocupar i mantenir el poder, procurant beneficis, més o menys confessables, ni per mostrar-se com a persones importants. Malauradament, en les societats occidentals, molts polítics amb pocs escrúpols o voluntat de servei han segrestat la política, reduint-la a un exercici endogàmic del poder. Cal, però, una altra manera d'entendre-la: una política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i en la resolució dels problemes de la gent. “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20, 26-27).

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 95(94), 8)

 

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)

 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment. Els nostres fruits, són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits prové de la vida interior. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt. Els considerem difícils de suportar i una càrrega feixuga. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. És llavors quan cal enlairar els ulls i trobar consol en la confiança que dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor i compartir les seves esperances. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11, 28)

 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa.” . (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor, tot ho pot. L’amor ho és tot. Gràcies a l’amor les persones ens relacionem amb respecte, amabilitat i acolliment. Ningú és considerat ni millor ni pitjor, sinó igual. Gràcies a l’amor no hi ha diferències entre les persones perquè tots formen part de la gran germandat de la humanitat. “Ningú no té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,13)

 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31.

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa surt del cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25)