Glosses per la vida quotidiana

S’apropa la diada de Nadal. Dia assenyalat per retrobar-nos amb les persones estimades. La festa de Nadal fa present l’encarnació de Déu. La seva presència viva ens convida a no tenir por perquè Jesús, gràcies al seu amor, ens convida a seguir el camí per acomplir les nostres esperances. Els fets ens poden aclaparar o sentir sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. En aquests moments hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats per l’amor de Déu. “Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18).

Tenim Nadal a tocar. S'acosta el dia que la Llum donarà sentit a l'esperança. És l'esperança que tenen aquells que la vida se'ls ha enfosquit perquè pateixen injustícies i tenen més sofriment del que poden suportar. Nadal és la gran festa on es barregen la joia i l'esperança. Serà el moment de celebrar el naixement de qui és la llum del món que ve a proclamar l'alliberament dels captius, la justícia pels pobres i el consol pels afligits.

"Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort".
Salm 72/71

Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, fins i tot quan aquests s'oposen directament a allò que el nostre desig voldria escoltar. Per tant, és indispensable desenvolupar un criteri ferm que ens permeti destriar amb intel·ligència els judicis plens de raó, separant-los dels falsos profetismes o dels oracles interessats. La nostra base ha de ser sempre fonamentada en criteris sòlids, acollint i aplicant les raons realment entenimentades.

“Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.
Estima de tot cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia”
(Salm 1, 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians tenim la responsabilitat d'acollir i fer nostre la Paraula de Déu. De la mateixa manera, les persones de bon cor acullen aquells principis que semblen dictats per la divinitat. Per tant, tots hem de procurar actuar d'acord amb aquesta escala de valors que hem acceptat amb confiança, convertint-los en la nostra guia d'acció. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real. “Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)

Sovint, en la vida, les persones necessitem consol, acolliment i comprensió. La vida no sempre és de colors; al contrari, hi ha moments plens de foscors que ho enterboleixen tot i poden arribar a desesperar. És precisament en aquests instants quan anhelem la mà amiga que ens aculli i ens faci descansar de les nostres tribulacions. Ens cal sentir-nos estimats i percebre l'afecte que ens poden transmetre els altres. Però, per fer possible aquest trobament consolador, és imprescindible confiar i obrir el cor. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

La solidesa de les nostres conviccions ens permet resistir aquelles situacions que poden fer trontollar els nostres fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu, expressada en el sermó de la muntanya, ens dóna els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. Creure fermament en la veritat dels principis inspirats per l’amor al proïsme ens ajuda a resistir les batzegades de la vida. Viure guiat per valors i virtuts fermament construïdes ajuden a sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

El temps d’Advent ens convida a aprofundir en la lectura, la contemplació i la meditació de les paraules del profeta Isaïes. Els seus escrits ens anuncien l’arribada d’un temps nou, un temps en què les persones serem alliberades de les foscors que ens empresonen. Isaïes ens encoratja a combatre la desesperança i a adoptar un optimisme actiu, mantenint viva l’esperança d’un futur on viurem lliures de les opressions que ens deshumanitzen. Les paraules del profeta ens encoratgen a confiar en el futur, fins i tot quan el present se'ns presenti fosc. Són una promesa ferma que ens parla de l'acompliment de les nostres esperances més profundes per un món millor. “Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents..” (Is 29, 18-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem començat el temps d’Advent. És el temps d'acollir els grans motius d’esperança que es manifestaran per Nadal. Per emprendre aquest camí, cal preparar-nos interiorment, fent abstracció de les propostes de llums de colors i sorolls de consum que omplen carrers i places. Us convido a aturar-nos i preguntar-nos: com podem acollir en el nostre cor aquest anhel que ens porta a l’esperança universal? Una bona manera de fer-ho és anar proposant i construint, cada dia, petits motius d’esperança, sobretot allà on tot sembla negar-la. Confiats que el nostre Déu ens ve a salvar. “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els poble, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves espases. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra no s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons aparentment incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Compartir multiplica el valor de les coses. L'egoisme, en canvi, ens tanca, ens empetiteix i impedeix descobrir la força sanadora de la generositat. Davant l'exaltació de la individualitat, hem de proposar-nos sortir de les nostres seguretats personals i obrir-nos als altres. Si compartim, trobarem i serem trobats. La solidaritat no només genera riquesa social, sinó que també ens aporta un profund benestar interior. Cada dia se'ns presenten múltiples oportunitats per comprovar-ho, petits moments per ser solidaris. “Els deixebles li diuen: - D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?. Jesús els pregunta: - Quants pans teniu? Ells li responen: - Set, i uns quants peixos. Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent” (Mt 15,33-36)

Glosses per la vida quotidiana

Mantenim l’esperança. Encara que les circumstàncies la neguin, hem de treballar per ella. La fe és el convenciment ferm que aquelles promeses que ara semblen impossibles s'acabaran complint. No hem d’endurir el cor ni cedir a la derrota. Creure en l’esperança ens ofereix una salvació interior i la certesa que les adversitats no són permanents. L’esperança és la nostra guia. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,28)

Cal saber ser pacients. Aquesta paciència, però, no ha de ser fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de la construcció d'un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou serà real si estimem, si portem la pau a la societat i treballem per la justícia. És així com el temps futur esdevindrà real en el nostre present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat autèntica exigeix molt més que compartir allò que ens sobra. Ens crida a ser més generosos, fins i tot a desprendre'ns d'allò que nosaltres mateixos necessitem. En la societat consumista actual, la veritable solidaritat arrenca amb la nostra capacitat d'austeritat i la voluntat de compartir les nostres riqueses amb els més necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21,

Tota persona anhela experimentar seguretat. És una necessitat bàsica; sense ella, l'angoixa ens envaeix. Hi ha una seguretat exterior imprescindible per afrontar la vida amb tranquil·litat, la qual obtenim, en part, gràcies als recursos que garanteixen el benestar social. Però, com satisfem la seguretat interior? Qui o què ens la proporciona? No la podem confiar a elements fugissers: una petita ràfega de vent pot desfer tots els nostres plans, i allò que semblava sòlid, de cop, s'enfonsa. Per trobar la veritable pau, cal construir fonaments sòlids per a la nostra fortalesa interior. “Alguns parlaven del temple, fen notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: “Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït, no quedarà pedra sobre pedra” (Lc 21,5-6)

En l’ofici de viure cal ser coherents. És simple, cal fer allò que diem i el que expressem ha d’estar en consonància amb allò que pensem. Això ens portarà a testimoniar la fe en moments en què no pot ser ben rebuda o que pot incomodar. Tant se val, perquè si renunciem a aquesta coherència, deixem de ser solidaris de l’esperança de moltes persones. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni” (Lc 21,12-13).