Església Mennonita
L’església Mennonita té els seus origen en els moviments anabaptistes del segle XVI contemporanis a la reforma protestant. L’any 1523 a Suïssa un grup de joves, entre els quals estaven Fèlix Manz y Conrad Grebel, crearen un petit moviment anomenat “Germans en Crist” amb la voluntat de fer una església nova allunyada dels poders temporals, pacifista i contrària al bateig dels infants ja que creien que només podien batejar-se les persones adultes que afirmaven creure. Per aquest motiu els partidaris del bateig d’adults foren anomenats anabaptistes. La qüestió de la negació del bateig d’infants esdevingué un motiu de controvèrsia a Suïssa, fins el punt que els seus defensors foren perseguits per les autoritats i condemnats a mort. Alguns membres del moviment “Germans en Crist” fugiren a Àustria i Alemanya, i uns pocs es quedaren a Suïssa.
L’any 1536 el sacerdot catòlic holandès Menno Simons, que poc anys abans havia combatut els moviments dels anabaptistes, impressionat per la repressió que patien decidií fer-se anabaptista i predicar aquesta doctrina a Holanda i al nord de Alemanya i Polònia. Menno Simons insistí en els eixos bàsics del pensament anabaptista: separació església i estat; la no violència i l’objecció de consciència en cas de guerra; el bateig només per les persones creients; i una església basada en la comunió de persones que tenen un estil de vida comú. Gràcies al treball propagandista de Menno Simons les idees anabaptistes s’estengueren per aquests països malgrat la forta persecució a que estaven sotmesos els seus partidaris. La influència de Menno Simons en aquest moviment anabaptista fou tan gran que els seus detractors, per desprestigiar-los, els anomenaven mennonites. Com que la persecució era molt gran algunes comunitats mennonites emigraren, primer, a Amèrica del Nord, a l’any 1683, i un altre grup anys després, el 1788, anaren a Rússia. Alguns del mennonites russos, davant les dificultats que trobaren durant l’època de Stalin, també emigraren als Estats Units.
A l’any 1693, un grup de mennonites que s'havien quedat a Suïssa, liderats per Jacob Amman, surten d’aquesta església per discrepàncies i funden un moviment que donarà origen a l’església Amish. Per la naturalesa de les critiques fetes per Jacob Amman pot considerar-se als Amish un versió conservadora dels menonites. Els Amish tingueren una expansió notable a Suïssa i a l’Alsàcia. Algunes comunitats amish emigraren als Estats Units (Pennsilvanià) i al Canadà al segle XVIII. Una de les característiques notable d’algunes comunitats amish emigrades a Amèrica és que han conservat fins avui l'idioma alemany com a llengua vehicular i han mantingut vives tradicions centenàries rebutjant l’ús de les tecnologies modernes. Algunes d’aquestes comunitats viuen en colònies agrícoles. Es calcula que avui hi ha uns 198.200 amish als Estats Units i al Canadà. Algunes comunitats mennonites també han adoptat com a model de vida les colònies agrícoles.
Els membres de l’església mennonita han estat sempre actius pacifistes. Aquesta actitud els ha portat molts problemes al negar-se a servir en l’exèrcit. L’any 1920 diferents grups d’origen mennonita, bàsicament els que es consideraven hereus dels “Germans en Crist” i el Amish, fundaren el denominat “Comitè Central Mennonita” amb la finalitat d’ajudar a aquelles esglésies que havien quedat en territori rus i tenien dificultats per desenvolupar la seva activitat.
L’església Mennonita té els seus origen en els moviments anabaptistes del segle XVI contemporanis a la reforma protestant. L’any 1523 a Suïssa un grup de joves, entre els quals estaven Fèlix Manz y Conrad Grebel, crearen un petit moviment anomenat “Germans en Crist” amb la voluntat de fer una església nova allunyada dels poders temporals, pacifista i contrària al bateig dels infants ja que creien que només podien batejar-se les persones adultes que afirmaven creure. Per aquest motiu els partidaris del bateig d’adults foren anomenats anabaptistes. La qüestió de la negació del bateig d’infants esdevingué un motiu de controvèrsia a Suïssa, fins el punt que els seus defensors foren perseguits per les autoritats i condemnats a mort. Alguns membres del moviment “Germans en Crist” fugiren a Àustria i Alemanya, i uns pocs es quedaren a Suïssa.
L’any 1536 el sacerdot catòlic holandès Menno Simons, que poc anys abans havia combatut els moviments dels anabaptistes, impressionat per la repressió que patien decidií fer-se anabaptista i predicar aquesta doctrina a Holanda i al nord de Alemanya i Polònia. Menno Simons insistí en els eixos bàsics del pensament anabaptista: separació església i estat; la no violència i l’objecció de consciència en cas de guerra; el bateig només per les persones creients; i una església basada en la comunió de persones que tenen un estil de vida comú. Gràcies al treball propagandista de Menno Simons les idees anabaptistes s’estengueren per aquests països malgrat la forta persecució a que estaven sotmesos els seus partidaris. La influència de Menno Simons en aquest moviment anabaptista fou tan gran que els seus detractors, per desprestigiar-los, els anomenaven mennonites. Com que la persecució era molt gran algunes comunitats mennonites emigraren, primer, a Amèrica del Nord, a l’any 1683, i un altre grup anys després, el 1788, anaren a Rússia. Alguns del mennonites russos, davant les dificultats que trobaren durant l’època de Stalin, també emigraren als Estats Units.
A l’any 1693, un grup de mennonites que s'havien quedat a Suïssa, liderats per Jacob Amman, surten d’aquesta església per discrepàncies i funden un moviment que donarà origen a l’església Amish. Per la naturalesa de les critiques fetes per Jacob Amman pot considerar-se als Amish un versió conservadora dels menonites. Els Amish tingueren una expansió notable a Suïssa i a l’Alsàcia. Algunes comunitats amish emigraren als Estats Units (Pennsilvanià) i al Canadà al segle XVIII. Una de les característiques notable d’algunes comunitats amish emigrades a Amèrica és que han conservat fins avui l'idioma alemany com a llengua vehicular i han mantingut vives tradicions centenàries rebutjant l’ús de les tecnologies modernes. Algunes d’aquestes comunitats viuen en colònies agrícoles. Es calcula que avui hi ha uns 198.200 amish als Estats Units i al Canadà. Algunes comunitats mennonites també han adoptat com a model de vida les colònies agrícoles.
Els membres de l’església mennonita han estat sempre actius pacifistes. Aquesta actitud els ha portat molts problemes al negar-se a servir en l’exèrcit. L’any 1920 diferents grups d’origen mennonita, bàsicament els que es consideraven hereus dels “Germans en Crist” i el Amish, fundaren el denominat “Comitè Central Mennonita” amb la finalitat d’ajudar a aquelles esglésies que havien quedat en territori rus i tenien dificultats per desenvolupar la seva activitat.
Segons les estadístiques aportades per la pròpia església Mennonita tenen 1.480.000 membres repartits en 82 països. L’església mennonita s’establí a Catalunya l’any 1985 creant una església local a Barcelona amb dos centres de treball social: un per persones grans, ara en fase de remodelació, i un centre d’atenció a discapacitats psíquics. En tot Espanya, hi ha sis comunitats locals mennonites. Per més informació pot consultar-se la pàgina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada