Demà a les 19,30 a la Sala Ciutat de la planta baixa de l’Ajuntament de Barcelona es presenta el quadern central del nº 74 de la revista Barcelona METRÒPOLIS. Aquest quadern està dedicat a “Els déus de la ciutat”. Vaig tenir l’oportunitat, gràcies a la confiança del director de la revista, el filòsof Manuel Cruz, de dissenyar el seu contingut i escollir els diversos autors.
El quadern comença amb un article meu, "Campanars, xemeneies i cels", on s’explica com la societat madura amb el diàleg entre religions. I aquestes canvien quan dialoguen entre elles i amb totes les tradicions de pensament. L’espai urbà contribueix a descobrir la riquesa de l’intercanvi per construir els valors compartits des de la necessària diferència. El següent article, “La religió, sempre al mig de la ciutat”, és del capellà i periodista Francesc Romeu. És una reflexió sobre la importància de la ciutat en la consolidació de les religions. La ciutat, que és un dels llocs de màxima concentració de població, és un dels emplaçaments privilegiats per a les comunitats religioses. La religió neix, creix i s’expandeix a partir de la ciutat, i des d’aquesta arriba després a les zones rurals i a cada casa. A continuació, el periodista i escriptor Alex Masllorens, en el seu article “Ús i abús de la religió davant un Estat indecís” comenta que el retorn a la catacumba és l’única estratègia clara de la cúpula catòlica enfront de l’escepticisme modern. Mentrestant, l’arribada de milers de fidels d’altres religions amb fermes creences desconcerta per igual la jerarquia, la ciutadania i els poders públics.
El també periodista Jordi Llisterri, director de la revista catòlica Foc Nou, en el seu article “Quan el que és del Cèsar també és de Déu” comenta diverses qüestions relacionades amb el finançament de l’Església catòlica. Comenta que quan es pronuncien juntes les paraules “Església” i “diners”, és més que probable que ens vingui al cap la idea que l’Església és rica i que viu dels nostres impostos. Però els números actuals de l’economia eclesial desmenteixen aquest lloc comú. El següent article “La diversitat de creences reclama el seu espai” és de Cristina Monteys, Coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. Parla de com gestionar la diversitat religiosa en una ciutat. A Barcelona hi ha unes 800 entitats i equipaments religiosos de gairebé vint tradicions diferents. L’evidència de la diversitat planteja interrogants sobre la seva inclusió en les xarxes socials i en les polítiques municipals. Maria Sancho i Eulàlia Tort, també de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, expliquen com la “La ciutat fa el Ramadà”. Uns 300.000 residents a Catalunya s’uneixen anualment a la comunitat musulmana mundial per celebrar el Ramadà. Durant aquest mes commemoren la revelació de l’Alcorà dejunant, pregant i meditant.
En l’article següent, “Els nous protestants de Barcelona” el sociòleg Jordi Puig explica com els nous missioners protestants s’han instal·lat en tots els barris, en petits baixos, botigues i fins i tot algunes naus industrials. Rètols de nom sorprenent i expressiu, que són testimonis d’una religiositat diferent, han substituït els vells cartells comercials. Leon A. Sorensen, membre de la comunitat jeuva ATID de Barcelona, en l’article “Els jueus: una comunitat petita però molt activa” explica la vida de la jueva a la ciutat.La població jueva de Barcelona està formada per uns quatre mil adscrits a comunitats i uns dos o tres mil no afiliats, la major part de classe mitjana. La seva activitat és notable i demostra que és possible una integració enriquidora sense forçar l’assimilació. Miquel Calsina, professor de Ciència Política a la UAB, en l’article “Noves formes de vida religiosa al cor de la ciutat” comenta un cas de nova forma de vida religiosa a la ciutat. La Fraternitat de Sant Pau de Marsella intenta inserir els ideals del monaquisme original en un context actual de frontera, en zones de la ciutat on hi ha problemes d’exclusió social, una forta presència estrangera i diverses cultures i religions en convivència.
Òscar Bardají, periodista i Director de Comunicació del monestir de Montserrat, en l’article “Vendre religió” afirma que l’Església catòlica, i més en general les religions, no haurien de tenir por de “vendre’s” per mostrar els testimonis de la seva actuació dins de la societat, sobretot la que fan en favor dels més necessitats. Seguidament, Antoni Matabosch, sacerdot catòlic i membre del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), a l’article “L’esperança que sorgeix del pluralisme” comenta com la creixent diversitat religiosa ofereix oportunitats i empeny al diàleg entre les diferents creences, i de retruc acostuma tota la societat a entrar en el camí del diàleg. Finalment, Dani de Torres, Comissionat per a la Immigració. Ajuntament de Barcelona, en l’article “Una oportunitat per a la convivència” comenta que l’augment de la visibilitat i la pluralitat del fet religiós, en uns moments d’assentament de la nova immigració, planteja reptes que obliguen a definir criteris d’actuació imaginatius.
El quadern comença amb un article meu, "Campanars, xemeneies i cels", on s’explica com la societat madura amb el diàleg entre religions. I aquestes canvien quan dialoguen entre elles i amb totes les tradicions de pensament. L’espai urbà contribueix a descobrir la riquesa de l’intercanvi per construir els valors compartits des de la necessària diferència. El següent article, “La religió, sempre al mig de la ciutat”, és del capellà i periodista Francesc Romeu. És una reflexió sobre la importància de la ciutat en la consolidació de les religions. La ciutat, que és un dels llocs de màxima concentració de població, és un dels emplaçaments privilegiats per a les comunitats religioses. La religió neix, creix i s’expandeix a partir de la ciutat, i des d’aquesta arriba després a les zones rurals i a cada casa. A continuació, el periodista i escriptor Alex Masllorens, en el seu article “Ús i abús de la religió davant un Estat indecís” comenta que el retorn a la catacumba és l’única estratègia clara de la cúpula catòlica enfront de l’escepticisme modern. Mentrestant, l’arribada de milers de fidels d’altres religions amb fermes creences desconcerta per igual la jerarquia, la ciutadania i els poders públics.
El també periodista Jordi Llisterri, director de la revista catòlica Foc Nou, en el seu article “Quan el que és del Cèsar també és de Déu” comenta diverses qüestions relacionades amb el finançament de l’Església catòlica. Comenta que quan es pronuncien juntes les paraules “Església” i “diners”, és més que probable que ens vingui al cap la idea que l’Església és rica i que viu dels nostres impostos. Però els números actuals de l’economia eclesial desmenteixen aquest lloc comú. El següent article “La diversitat de creences reclama el seu espai” és de Cristina Monteys, Coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. Parla de com gestionar la diversitat religiosa en una ciutat. A Barcelona hi ha unes 800 entitats i equipaments religiosos de gairebé vint tradicions diferents. L’evidència de la diversitat planteja interrogants sobre la seva inclusió en les xarxes socials i en les polítiques municipals. Maria Sancho i Eulàlia Tort, també de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, expliquen com la “La ciutat fa el Ramadà”. Uns 300.000 residents a Catalunya s’uneixen anualment a la comunitat musulmana mundial per celebrar el Ramadà. Durant aquest mes commemoren la revelació de l’Alcorà dejunant, pregant i meditant.
En l’article següent, “Els nous protestants de Barcelona” el sociòleg Jordi Puig explica com els nous missioners protestants s’han instal·lat en tots els barris, en petits baixos, botigues i fins i tot algunes naus industrials. Rètols de nom sorprenent i expressiu, que són testimonis d’una religiositat diferent, han substituït els vells cartells comercials. Leon A. Sorensen, membre de la comunitat jeuva ATID de Barcelona, en l’article “Els jueus: una comunitat petita però molt activa” explica la vida de la jueva a la ciutat.La població jueva de Barcelona està formada per uns quatre mil adscrits a comunitats i uns dos o tres mil no afiliats, la major part de classe mitjana. La seva activitat és notable i demostra que és possible una integració enriquidora sense forçar l’assimilació. Miquel Calsina, professor de Ciència Política a la UAB, en l’article “Noves formes de vida religiosa al cor de la ciutat” comenta un cas de nova forma de vida religiosa a la ciutat. La Fraternitat de Sant Pau de Marsella intenta inserir els ideals del monaquisme original en un context actual de frontera, en zones de la ciutat on hi ha problemes d’exclusió social, una forta presència estrangera i diverses cultures i religions en convivència.
Òscar Bardají, periodista i Director de Comunicació del monestir de Montserrat, en l’article “Vendre religió” afirma que l’Església catòlica, i més en general les religions, no haurien de tenir por de “vendre’s” per mostrar els testimonis de la seva actuació dins de la societat, sobretot la que fan en favor dels més necessitats. Seguidament, Antoni Matabosch, sacerdot catòlic i membre del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), a l’article “L’esperança que sorgeix del pluralisme” comenta com la creixent diversitat religiosa ofereix oportunitats i empeny al diàleg entre les diferents creences, i de retruc acostuma tota la societat a entrar en el camí del diàleg. Finalment, Dani de Torres, Comissionat per a la Immigració. Ajuntament de Barcelona, en l’article “Una oportunitat per a la convivència” comenta que l’augment de la visibilitat i la pluralitat del fet religiós, en uns moments d’assentament de la nova immigració, planteja reptes que obliguen a definir criteris d’actuació imaginatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada