Fe amb obres, paraules amb fets

Aquest matí dominical he assistit al míting del PSC. M’han interessat molt les diferents intervencions. Cadascuna feta des de la particularitat sensibilitat que tenen Jordi Hereu, Carme Chacón, Maria Badia i el President José Montilla. No comentaré els continguts polítics de les intervencions, això ja ho faran ben segur els diferents medis. Voldria centrar-me en analitzar els valors i virtuts que ha sabut identificar en les diferents intervencions.

Els diversos entrevinents han insistit en que com a socialistes “tenim uns valors” i que la força del socialisme neix de la “força dels seus valors”. Aquest valors són una guia que presideix l’actuació política i orienta l’acció de govern. Els valors donen sentit als fets, a l’obra de govern. La solidaritat, la justícia, la llibertat, la igualtat d’oportunitats són els motors que mouen el treball polític. En definitiva, es tracta de que les persones no es troben abandonades en el seu sofriment. Els polítics, en aquests moments que les coses van malament han de saber acompanyar les persones. Amb tot, governar és demanar i aportar confiança a les persones.

Governar és presentar fets, no paraules buides o retòriques. Són fets que permeten garantir el present, millorar-lo i avançar cap el futur. L’horitzó són també les futures generacions. Es reivindica el sentit de l’inconformisme perquè no agrada el present. Davant de les dificultats del present es proposa perseverança i treball per construir un futur diferent. Malgrat la duresa de la realitat, no hi ha espai per la resignació. Per això calen fets que demostrin el compromís amb la justícia social; la plena igualtat en drets i deures. Cal saber arriscar per guanyar el futur. Qui no somnia no pot liderar la construcció del futur.

Els fets són el resultat d’un treball esforçat, fet amb tenacitat i mirant amb esperança el futur. Cal tenir ambició que neix del convenciment de que res està fora de l’abast de l’acció de govern si aquest és responsable. Per avançar cap el futur cal diàleg i saber escoltar a la societat. Perquè, davant la duresa de la realitat no és el moment d’amagar-se sinó de treballar plegats. No hi ha espai pels pessimistes, sinó pels treballadors esperançats. Cal assumir l’esperit dels emprenedors i construir futur amb vocació de convocar a tothom a una causa comuna. Sabent que hi ha moltes reptes que cal assumir i donar-hi resposta però sense por perquè es sap on es vol anar. Això dóna fermesa i decisió per dir no quan cal dir no, i dir sí quan cal dir sí.

El míting estava presidit per un immens cartell que dei fets. En algunes intervencions s’ha remarcat que el mot fets es contraposava a la paraula retòrica. D’acord amb les intervencions s’entenia que el concepte paraula es referia a la paraula buida, a la retòrica sense acció. D’alguna manera em recordava la cita evangèlica de que no hi ha fe sense obres. Així, podríem afirmar que la paraula existeix si es fonamenta en fets i s’accepta que aquests donen sentit i transformen a la paraula. De la mateixa manera que la paraula sense fets, és mera gesticulació retòrica. Fe amb obres, paraules amb fets. Vet aquí que avui a Montjuïc el que era inicialment un míting polític, ha estat també una proposta sobre els valors que cal reivindicar per humanitzar la societat.