Ahir, diversos medis escrits i digitals es feien ressò de la informació presentada per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona adscrita a la regidoria de Drets Civils. L’anàlisi de les dades feta per alguns medis és que hi ha un retrocés del catolicisme enfront a altres confessions religioses. Fet que ha estat aprofitat per alguns medis digitals, sempre proclius a criticar i difamar a l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach, per manipular del tot la informació per acusar-lo directament de ser el responsable d’aquesta situació.
Penso que cal puntualitzar les dades. Fer un judici sobre les confessions religioses o l’estat religiós d’una ciutat a partir del cens dels llocs de culte és una enorme frivolitat. Utilitzar les dades per disparar des de la pròpia església catòlica contra el cardenal és de mala fe perquè els qui ho fan saben que les dades són esbiaixades. M’explico. És evident que la immigració ha fet augmentar el nombre de llocs de cultes de la confessió cristiana evangèlica. Aquesta confessió ha tingut un notable creixement en els darrers 15 anys. La qual cosa ha justificat l’augment dels llocs de culte, molts d’ells en petits locals en els barris de Barcelona. Però, el que no diu l’estadística són el nombre d’assistents en aquests llocs de culte. Mentre una part important dels llocs de culte evangèlics només es fa un ofici al cap de setmana, les parròquies catòliques fan vàries misses al llarg del cap de setmana i durant els dies feiners. Aquest fou, precisament, la puntualització que feu el pastor metodista Guillem Correa, responsable del Consell Evangèlic de Catalunya, en un programa de ràdio ahir mateix quan li demanaren comentar aquestes dades. El fet que unes esglésies catòliques tinguin més activitat no és en demèrit dels evangèlics, és simplement el reconeixement d’una realitat.
L’altra imprecisió de la informació és que l’anàlisi només té en compte els llocs de culte catòlics que tenen la consideració de parròquies. A algú si li ha oblidat de comptabilitzar les esglésies no parroquials amb culte els caps de setmana, i algunes d’elles entre setmana. Aquest fet es dóna, per exemple, en les esglésies de moltes ordres religioses, les quals tenen força activitat de culte i resulta que no estan incorporades en les estadístiques de dóna la premsa. Alguns titulars com “el catolicisme recula a Bercelona. Els centres d’altres confessions cristianes supera als de l’església romana”. Les sumes donades per alguns medis evidencien la feblesa i un cert desconeixement o confusió de la realitat religiosa al no contrastar les dades estadístiques amb el que el sentit comú mostra: el culte catòlic es fa en temples parroquials i en esglésies d’ordres religioses que no són parròquies.
Segons l’estadística, a Barcelona ciutat hi ha 141 parròquies. ¿Quins són els llocs de cultes cristians no catòlics? Aquí ve el dubte alhora de sumar: què es considera cristià no catòlic. La suma d’evangèlics i ortodoxes dona 132 llocs de culte. Xifra inferior a la dels temples parroquials catòlics. Per què sumar només evangèlics i ortodoxes, i no incorporar-hi als Testimonis de Jehovà a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (mormons), doncs perquè les tradicions cristianes majoritàries no consideren a aquests confessions com a pròpiament confessions cristianes. Però bé, si ens estalviem la polèmica teològica, i es sumen tots els cristians no catòlics llavors la suma dóna 152 que és superior a les 141 parròquies. Però, segons la pàgina Web de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat hi ha 102 esglésies no parroquials en les quals hi ha activitat de culte. Per la qual cosa si a 141 es sumen 102 la xifra final dóna 243, xifra superior a la suma dels altres llocs de culte.
Les estadístiques totes són interpretables segons la finalitat buscada. Les evidències, generalment associades a les dades costen més de manipular. En aquest cas crec que hi hagut un lectura parcial de les dades estadístiques tant en el que fa referència al nombre de participants en els llocs de culte, simplement s’ha obviat aquesta valor, com pel nombre de llocs de culte de cada confessió a la ciutat de Barcelona. Les meves conclusions són senzilles: el catolicisme està present amb vigor a la ciutat de Barcelona; cal deixar de difamar al cardenal Lluís Martínez Sistach; i és innegable que estan creixent les altres tradicions cristianes, especialment les evangèliques i lleugerament les ortodoxes. Això és una bé pel cristianisme i per la pròpia ciutat de Barcelona. Que per molts anys tot sigui així perquè l’augment de les confessions religioses és un bé per la ciutat i per cada una de les pròpies tradicions de fe.
(Un cop escrit el post l'Arquiebisbat de Barcelona ha publicat la següent nota)
A la ciutat de Barcelona hi ha 845 centres de culte
Rectificació de l’Arquebisbat de Barcelona en relació a la nota feta publica per l’OAR, titulada "El Catolicisme retrocedeix a Barcelona"
Davant la nota feta pública per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona, titulada "El Catolicisme retrocedeix a Barcelona", que diu que a la ciutat de Barcelona els únics centres de culte catòlics que existeixen són només 141 parròquies, aquest Arquebisbat vol rectificar el següent: a la ciutat de Barcelona, no hi ha només les parròquies que l’anomenada nota cita, sinó que el nombre total dels centres de culte catòlics, només a la ciutat, és de 845. Aquesta xifra inclou 139 parròquies, 121 centres de culte, 421 comunitats religioses amb oratori, 23 centres culturals catòlics i 141 escoles i col·legis catòlics amb centre de culte.
Traducción al castellano
Ayer, varios medios escritos y digitales se hacían eco de la información presentada por la Oficina de Asuntos Religiosos del Ayuntamiento de Barcelona adscrita a la concejalía de Derechos Civiles. El análisis de los datos hecha por algunos medios es que hay un retroceso del catolicismo frente a otras confesiones religiosas. Hecho que ha sido aprovechado por algunos medios digitales, siempre proclives a criticar y difamar al arzobispo de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach, para manipular del todo la información a fin de acusarlo directamente de ser el responsable de esta situación. Pienso que hace falta puntualizar los datos. Hacer un juicio sobre las confesiones religiosas o el estado religioso de una ciudad a partir del censo de los lugares de culto es una enorme frivolidad. Utilizar los datos para disparar desde la propia iglesia católica contra el cardenal es de mala fe porque quienes lo hacen saben que los datos están sesgados. Me explico. Es evidente que la inmigración ha hecho aumentar el número de lugares de cultos de la confesión cristiana evangélica. Esta confesión ha tenido un notable crecimiento en los últimos 15 años. Lo cual ha justificado el aumento de los lugares de culto, muchos de ellos en pequeños locales en los barrios de Barcelona. Pero, lo que no dice la estadística son el número de participantes en estos lugares de culto. Mientras una parte importante de los lugares de culto evangélicos sólo se hace un oficio durante el fin de semana, las parroquias católicas hacen varias misas a lo largo del fin de semana y durante los días laborales. Este fue, precisamente, la puntualización que hizo el pastor metodista Guillem Correa, responsable del Consejo Evangèlic de Catalunya, en un programa de radio ayer mismo cuando le pidieron comentar estos datos. El hecho que unas iglesias católicas tengan más actividad no es en demérito de los evangélicos, es simplemente el reconocimiento de una realidad.
La otra imprecisión de la información es que el análisis sólo tiene en cuenta los lugares de culto católicos que tienen la consideración de parroquias. A alguien si le ha olvidado de contabilizar las iglesias no parroquiales con culto los fines de semana, y algunas de ellas entre semana. Este hecho se da, por ejemplo, en las iglesias de muchas órdenes religiosas, las cuales tienen bastante actividad de culto y resulta que no están incorporadas en las estadísticas de da la prensa. Algunos titulares cómo “el catolicismo retrocede en Barcelona. Los centros de otras confesiones cristianas supera a los de la iglesia romana”. Las sumas dadas por algunos medios evidencian la debilidad y un cierto desconocimiento o confusión de la realidad religiosa al no contrastar los datos estadísticos con el que el sentido común muestra: el culto católico se hace en templos parroquiales y en iglesias de órdenes religiosas que no son parroquias.
Según a estadística, en Barcelona ciudad hay 141 parroquias. ¿Quienes tienen la consideración de lugares de culto cristianos no católicos? Aquí viene la duda en el momento de sumar: qué se considera cristiano no católico. La suma de evangélicos y ortodoxos da 132 lugares de culto. Cifra inferior a la de los templos parroquiales católicos. ¿Por qué sumar sólo evangélicos y ortodoxos, y no incorporar a los Testigos de Jehová i a la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (mormones), pues porqué las tradiciones cristianas mayoritarias no consideran a estos confesiones como propiamente confesiones cristianas. Pero bien, si nos ahorramos la polémica teológica, y se suman todos los cristianos no católicos entonces la suma da 152 que es superior a las 141 parroquias. Pero, según la página Web de la Oficina de Asuntos Religiosos del Ayuntamiento de Barcelona en la ciudad hay 102 iglesias no parroquiales en las cuales hay actividad de culto. Por lo cual si a 141 se suman 102 la cifra final da 243, cifra superior a la suma de los otros lugares de culto.
Las estadísticas todas son interpretables según la finalidad buscada. Las evidencias, generalmente asociadas a los datos cuestan más de manipular. En este caso creo que habido uno lectura parcial de los datos estadísticos tanto en el que hace referencia al número de participantes en los lugares de culto, simplemente se ha obviado este valor, como por el número de lugares de culto de cada confesión a la ciudad de Barcelona. Mis conclusiones son sencillas: el catolicismo está presente con vigor en la ciudad de Barcelona; hay que dejar de difamar al cardenal Lluís Martínez Sistach; y es innegable que están creciendo las otras tradiciones cristianas, especialmente las evangélicas y ligeramente las ortodoxas. Esto es una bien por el cristianismo y para la propia ciudad de Barcelona. Que por muchos años todo sea así porque el aumento de las confesiones religiosas es un bien para la ciudad y para cada una de las propias tradiciones de fe.
(Una vez escrito el post el Arzobispado de Barcelona ha publicado la siguiente nota)
En la ciudad de Barcelona hay 845 centros de culto
Rectificación del Arzobispado de Barcelona en relación a la nota hecha publica por la OAR, titulada "El Catolicismo retrocede en Barcelona"
Ante la nota hecha pública por l'Oficina de Asuntos Religiosos (OAR) del Ayuntamiento de Barcelona, titulada "El Catolicismo retrocede en Barcelona", que dice que a la ciudad de Barcelona los únicos centros de culto católicos que existen son sólo 141 parroquias, este Arzobispado quiere rectificar lo siguiente: en la ciudad de Barcelona, no hay sólo las parroquias tal como cita la denominada nota, sino que el número total de los centros de culto católicos, sólo en la ciudad, es de 845. Esta cifra incluye 139 parroquias, 121 centros de culto, 421 comunidades religiosas con oratorio, 23 centros culturales católicos y 141 escuelas y colegios católicos con centro de culto.
Penso que cal puntualitzar les dades. Fer un judici sobre les confessions religioses o l’estat religiós d’una ciutat a partir del cens dels llocs de culte és una enorme frivolitat. Utilitzar les dades per disparar des de la pròpia església catòlica contra el cardenal és de mala fe perquè els qui ho fan saben que les dades són esbiaixades. M’explico. És evident que la immigració ha fet augmentar el nombre de llocs de cultes de la confessió cristiana evangèlica. Aquesta confessió ha tingut un notable creixement en els darrers 15 anys. La qual cosa ha justificat l’augment dels llocs de culte, molts d’ells en petits locals en els barris de Barcelona. Però, el que no diu l’estadística són el nombre d’assistents en aquests llocs de culte. Mentre una part important dels llocs de culte evangèlics només es fa un ofici al cap de setmana, les parròquies catòliques fan vàries misses al llarg del cap de setmana i durant els dies feiners. Aquest fou, precisament, la puntualització que feu el pastor metodista Guillem Correa, responsable del Consell Evangèlic de Catalunya, en un programa de ràdio ahir mateix quan li demanaren comentar aquestes dades. El fet que unes esglésies catòliques tinguin més activitat no és en demèrit dels evangèlics, és simplement el reconeixement d’una realitat.
L’altra imprecisió de la informació és que l’anàlisi només té en compte els llocs de culte catòlics que tenen la consideració de parròquies. A algú si li ha oblidat de comptabilitzar les esglésies no parroquials amb culte els caps de setmana, i algunes d’elles entre setmana. Aquest fet es dóna, per exemple, en les esglésies de moltes ordres religioses, les quals tenen força activitat de culte i resulta que no estan incorporades en les estadístiques de dóna la premsa. Alguns titulars com “el catolicisme recula a Bercelona. Els centres d’altres confessions cristianes supera als de l’església romana”. Les sumes donades per alguns medis evidencien la feblesa i un cert desconeixement o confusió de la realitat religiosa al no contrastar les dades estadístiques amb el que el sentit comú mostra: el culte catòlic es fa en temples parroquials i en esglésies d’ordres religioses que no són parròquies.
Segons l’estadística, a Barcelona ciutat hi ha 141 parròquies. ¿Quins són els llocs de cultes cristians no catòlics? Aquí ve el dubte alhora de sumar: què es considera cristià no catòlic. La suma d’evangèlics i ortodoxes dona 132 llocs de culte. Xifra inferior a la dels temples parroquials catòlics. Per què sumar només evangèlics i ortodoxes, i no incorporar-hi als Testimonis de Jehovà a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (mormons), doncs perquè les tradicions cristianes majoritàries no consideren a aquests confessions com a pròpiament confessions cristianes. Però bé, si ens estalviem la polèmica teològica, i es sumen tots els cristians no catòlics llavors la suma dóna 152 que és superior a les 141 parròquies. Però, segons la pàgina Web de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat hi ha 102 esglésies no parroquials en les quals hi ha activitat de culte. Per la qual cosa si a 141 es sumen 102 la xifra final dóna 243, xifra superior a la suma dels altres llocs de culte.
Les estadístiques totes són interpretables segons la finalitat buscada. Les evidències, generalment associades a les dades costen més de manipular. En aquest cas crec que hi hagut un lectura parcial de les dades estadístiques tant en el que fa referència al nombre de participants en els llocs de culte, simplement s’ha obviat aquesta valor, com pel nombre de llocs de culte de cada confessió a la ciutat de Barcelona. Les meves conclusions són senzilles: el catolicisme està present amb vigor a la ciutat de Barcelona; cal deixar de difamar al cardenal Lluís Martínez Sistach; i és innegable que estan creixent les altres tradicions cristianes, especialment les evangèliques i lleugerament les ortodoxes. Això és una bé pel cristianisme i per la pròpia ciutat de Barcelona. Que per molts anys tot sigui així perquè l’augment de les confessions religioses és un bé per la ciutat i per cada una de les pròpies tradicions de fe.
(Un cop escrit el post l'Arquiebisbat de Barcelona ha publicat la següent nota)
A la ciutat de Barcelona hi ha 845 centres de culte
Rectificació de l’Arquebisbat de Barcelona en relació a la nota feta publica per l’OAR, titulada "El Catolicisme retrocedeix a Barcelona"
Davant la nota feta pública per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona, titulada "El Catolicisme retrocedeix a Barcelona", que diu que a la ciutat de Barcelona els únics centres de culte catòlics que existeixen són només 141 parròquies, aquest Arquebisbat vol rectificar el següent: a la ciutat de Barcelona, no hi ha només les parròquies que l’anomenada nota cita, sinó que el nombre total dels centres de culte catòlics, només a la ciutat, és de 845. Aquesta xifra inclou 139 parròquies, 121 centres de culte, 421 comunitats religioses amb oratori, 23 centres culturals catòlics i 141 escoles i col·legis catòlics amb centre de culte.
Traducción al castellano
Ayer, varios medios escritos y digitales se hacían eco de la información presentada por la Oficina de Asuntos Religiosos del Ayuntamiento de Barcelona adscrita a la concejalía de Derechos Civiles. El análisis de los datos hecha por algunos medios es que hay un retroceso del catolicismo frente a otras confesiones religiosas. Hecho que ha sido aprovechado por algunos medios digitales, siempre proclives a criticar y difamar al arzobispo de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach, para manipular del todo la información a fin de acusarlo directamente de ser el responsable de esta situación. Pienso que hace falta puntualizar los datos. Hacer un juicio sobre las confesiones religiosas o el estado religioso de una ciudad a partir del censo de los lugares de culto es una enorme frivolidad. Utilizar los datos para disparar desde la propia iglesia católica contra el cardenal es de mala fe porque quienes lo hacen saben que los datos están sesgados. Me explico. Es evidente que la inmigración ha hecho aumentar el número de lugares de cultos de la confesión cristiana evangélica. Esta confesión ha tenido un notable crecimiento en los últimos 15 años. Lo cual ha justificado el aumento de los lugares de culto, muchos de ellos en pequeños locales en los barrios de Barcelona. Pero, lo que no dice la estadística son el número de participantes en estos lugares de culto. Mientras una parte importante de los lugares de culto evangélicos sólo se hace un oficio durante el fin de semana, las parroquias católicas hacen varias misas a lo largo del fin de semana y durante los días laborales. Este fue, precisamente, la puntualización que hizo el pastor metodista Guillem Correa, responsable del Consejo Evangèlic de Catalunya, en un programa de radio ayer mismo cuando le pidieron comentar estos datos. El hecho que unas iglesias católicas tengan más actividad no es en demérito de los evangélicos, es simplemente el reconocimiento de una realidad.
La otra imprecisión de la información es que el análisis sólo tiene en cuenta los lugares de culto católicos que tienen la consideración de parroquias. A alguien si le ha olvidado de contabilizar las iglesias no parroquiales con culto los fines de semana, y algunas de ellas entre semana. Este hecho se da, por ejemplo, en las iglesias de muchas órdenes religiosas, las cuales tienen bastante actividad de culto y resulta que no están incorporadas en las estadísticas de da la prensa. Algunos titulares cómo “el catolicismo retrocede en Barcelona. Los centros de otras confesiones cristianas supera a los de la iglesia romana”. Las sumas dadas por algunos medios evidencian la debilidad y un cierto desconocimiento o confusión de la realidad religiosa al no contrastar los datos estadísticos con el que el sentido común muestra: el culto católico se hace en templos parroquiales y en iglesias de órdenes religiosas que no son parroquias.
Según a estadística, en Barcelona ciudad hay 141 parroquias. ¿Quienes tienen la consideración de lugares de culto cristianos no católicos? Aquí viene la duda en el momento de sumar: qué se considera cristiano no católico. La suma de evangélicos y ortodoxos da 132 lugares de culto. Cifra inferior a la de los templos parroquiales católicos. ¿Por qué sumar sólo evangélicos y ortodoxos, y no incorporar a los Testigos de Jehová i a la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (mormones), pues porqué las tradiciones cristianas mayoritarias no consideran a estos confesiones como propiamente confesiones cristianas. Pero bien, si nos ahorramos la polémica teológica, y se suman todos los cristianos no católicos entonces la suma da 152 que es superior a las 141 parroquias. Pero, según la página Web de la Oficina de Asuntos Religiosos del Ayuntamiento de Barcelona en la ciudad hay 102 iglesias no parroquiales en las cuales hay actividad de culto. Por lo cual si a 141 se suman 102 la cifra final da 243, cifra superior a la suma de los otros lugares de culto.
Las estadísticas todas son interpretables según la finalidad buscada. Las evidencias, generalmente asociadas a los datos cuestan más de manipular. En este caso creo que habido uno lectura parcial de los datos estadísticos tanto en el que hace referencia al número de participantes en los lugares de culto, simplemente se ha obviado este valor, como por el número de lugares de culto de cada confesión a la ciudad de Barcelona. Mis conclusiones son sencillas: el catolicismo está presente con vigor en la ciudad de Barcelona; hay que dejar de difamar al cardenal Lluís Martínez Sistach; y es innegable que están creciendo las otras tradiciones cristianas, especialmente las evangélicas y ligeramente las ortodoxas. Esto es una bien por el cristianismo y para la propia ciudad de Barcelona. Que por muchos años todo sea así porque el aumento de las confesiones religiosas es un bien para la ciudad y para cada una de las propias tradiciones de fe.
(Una vez escrito el post el Arzobispado de Barcelona ha publicado la siguiente nota)
En la ciudad de Barcelona hay 845 centros de culto
Rectificación del Arzobispado de Barcelona en relación a la nota hecha publica por la OAR, titulada "El Catolicismo retrocede en Barcelona"
Ante la nota hecha pública por l'Oficina de Asuntos Religiosos (OAR) del Ayuntamiento de Barcelona, titulada "El Catolicismo retrocede en Barcelona", que dice que a la ciudad de Barcelona los únicos centros de culto católicos que existen son sólo 141 parroquias, este Arzobispado quiere rectificar lo siguiente: en la ciudad de Barcelona, no hay sólo las parroquias tal como cita la denominada nota, sino que el número total de los centros de culto católicos, sólo en la ciudad, es de 845. Esta cifra incluye 139 parroquias, 121 centros de culto, 421 comunidades religiosas con oratorio, 23 centros culturales católicos y 141 escuelas y colegios católicos con centro de culto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada