Metodistes-presbiterians/Església Evangèlica Espanyola (IEE) / Església Evangèlica de Catalunya
El metodisme apareix a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. El seu fundador fou el pastor anglicà John Wesley i el seu germà Charles. La idea inicial dels germans Wesley era fomentar una renovació de la pietat i la vida cristiana, la pràctica de la retroinspecció i la lectura personal de la Bíblia com a mètode de perfeccionament moral. El metodisme, en els seus inicis, era un moviment de renovació religiosa de l'Església Anglicana i es caracteritzava pel seu marcat caràcter espiritual i per la preocupació social. Els metodistes insisteixen en l’actitud de servei dels cristians, ja que la salvació i la santedat comporten la missió i el servei. L’amor a Déu està relacionat amb l’amor al proïsme; la lluita per la justícia i la renovació de la vida. Aquesta església està relacionada amb la tradició reformada europea i les idees calvinistes.
El metodisme apareix a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. El seu fundador fou el pastor anglicà John Wesley i el seu germà Charles. La idea inicial dels germans Wesley era fomentar una renovació de la pietat i la vida cristiana, la pràctica de la retroinspecció i la lectura personal de la Bíblia com a mètode de perfeccionament moral. El metodisme, en els seus inicis, era un moviment de renovació religiosa de l'Església Anglicana i es caracteritzava pel seu marcat caràcter espiritual i per la preocupació social. Els metodistes insisteixen en l’actitud de servei dels cristians, ja que la salvació i la santedat comporten la missió i el servei. L’amor a Déu està relacionat amb l’amor al proïsme; la lluita per la justícia i la renovació de la vida. Aquesta església està relacionada amb la tradició reformada europea i les idees calvinistes.
Els metodistes iniciaren la seva església predicant un nou naixement davant l’apatia de l’església d’Anglaterra. Insistien en la importància de la justificació per la fe i la importància de l’Esperit Sant. La voluntat del bisbe John Wesley era mantenir-se en comunió amb l’Església d’Anglaterra, tot i que criticava amb duresa la seva acomodació. Però diversos fets precipitaren la seva marxa i la creació de l’església metodista. Varis membres del moviment metodista, encara adscrits a l’església d’Anglaterra, havien anat a Amèrica del Nord quan encara era colònia anglesa. La seva predicació havia aconseguit que moltes persones s’identifiquessin amb la corrent metodista tot i que, formalment, aquestes persones constaven inscrites a l’Església d’Anglaterra. El conflicte aparegué quan, després de la independència dels Estats Units, els metodistes nord-americans es constituïren com església independent i trencaren definitivament amb la comunió de l’església d’Anglaterra. Des de llavors els Estats Units ha estat el país on el metodisme s’ha desenvolupat amb força.
El culte metodista està centrat en la lectura i la predicació de la paraula, acompanyat amb cants i pregàries. Es practica el bateig de nens per aspersió, no per immersió com en moltes altres esglésies protestants. Tant el bateig com el Sant Sopar són considerats sagraments.
La revolució del 1868 i la Constitució del 1869, la qual establí a Espanya la llibertat de cultes, afavorien l’aparició del metodisme a Espanya i a Catalunya. El missioner William Thomas Brown arribà a Barcelona el 1869 i fundà, d’acord amb la tradició metodista, un col·legi davant la gran mancança d'escoles que tenia la societat catalana. Traduí al català a l'any 1869 el catecisme metodista destinat als infants. L’actual Església Evangèlica de Barcelona-Centre és la continuació de la primera Missió Metodista. Els metodistes han estat activament presents en la societat catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada