El passat diumenge la periodista Soledad Gallego a El País escriví l’article Difamar las religiones. Era un bon article. En ell es criticava el peculiar punt de vista d’un relator de Nacions Unides en la conferècia de Ginebra sobre el racisme, xenofòbia i intolerància. Soledad Gallego defensava, en contra de l’opinió del relator, que cal tenir llibertat de creença i llibertat per criticar, fins i tot combatre qualsevol creença. Que això és l’essència de la llibertat. Res a dir. Perquè protegir el dret a creure comporta també assumir el dret a criticar les creences.
L’impacable article acaba afirmant contundent que és indefensable proposar que les autoritats públiques participin en la promoció o el foment de les religions. Tinc reserves en aquest punt final. Penso que cal donar-hi més voltes i tenir una comprensió oberta de la qüestió. La paraula promoció i foment són molt àmplies, especialment la darrera, com per incloure-hi moltes consideracions. Per exemple, la cooperació constitucional (article 16.3) es pot considerar una forma de foment. Ja que, si s’admet la cooperació es reconeix tàcitament la bondat de les religions. Perquè sinó ho fossin, seria absurd col·laborar-hi.
L’impacable article acaba afirmant contundent que és indefensable proposar que les autoritats públiques participin en la promoció o el foment de les religions. Tinc reserves en aquest punt final. Penso que cal donar-hi més voltes i tenir una comprensió oberta de la qüestió. La paraula promoció i foment són molt àmplies, especialment la darrera, com per incloure-hi moltes consideracions. Per exemple, la cooperació constitucional (article 16.3) es pot considerar una forma de foment. Ja que, si s’admet la cooperació es reconeix tàcitament la bondat de les religions. Perquè sinó ho fossin, seria absurd col·laborar-hi.
Però penso que avui cal defensar, des dels poders públics, també una visió més positiva i decidida sobre les religions i les seves creences. Els governants poden decidir, en el seu bon criteri, que el fet que les persones tinguin unes creences religioses és un fet positiu per la societat. Això no vol dir la identificació de l’Estat amb les creences o un nou confessionalisme encobert. El foment de la religiositat de les persones es reconèixer simplement que la visió transcendent de les persones no ha de quedar al marge de la humanització de la societat. Es demana que les persones intervinguin activament en la construcció d’una societat més humanitzada i els creients ho facin aportant els seus valors i identitats particulars. Per això el foment de la religió es pot veure com una aportació al bé comú emparat per la necessària cooperació de l’Estat amb les confessions religioses
Sr. López Camps, ens agradaria a la web de Cristians pel Valencianisme www.cristians.net poder agafar algun dels seus articles que publica a este blog. No he vist altra manera més senzilla de poder demanar-li-ho. Este mateix article, per exemple, ens interessaria.
ResponEliminaAniria a l'apartat d'opinió i, per tant, li agafaria la fotografia que hi té, a més a més de fer constar la procedència, naturalment.
Pot contestar ací mateix o al següent mail admin@cristians.net
Moltes gràcies.
www.cristians.net
Es un honor publicar algun dels meus articles a la vostra pàgina. Moltes gràcies pel vostre interès.
ResponEliminaPer molts anys, Jordi!
ResponElimina