Un primer aclariment, no és que el magnífic escultor Jaume Plensa hagi decidit entrar en el seminari. Però sí que, gràcies a l’acollida del rector del seminari conciliar de Barcelona, mossèn Josep Maria Turull, l’escultor Jaume Plensa ha situat una de les seves descomunals arquitectures de reïna als jardins del seminari. A la cantonada de Balmes amb Consell de Cent hi ha una escultura que representa a un home que té la propietat de estar il·luminat per dins durant la nit, mentre de dia és blanc. Aquesta escultura és un complement a l’exposició de l’artista a la galeria Toni Tàpies del Carrer Consell de Cent.
Cal felicitar al rector del seminari per aquesta iniciativa. Mossèn Turull, objecte continuat de les crítiques de la caverna eclesial barcelonina, especialment a través de la pàgina Germinans Germinabit, ens mostra un seminari obert i compromés amb la societat que l’envolta. L’escultura de Jaume Plensa és una bona metàfora del que ha de ser el seminari: una realitat en diàleg amb el seu entorn i amb prou força interior per transmetre lluminositat a qui el mira.
La proposta artística de Jaume Plensa, persona que conceptualitza l’escultura des de la monumentalitat i el diàleg de la seva obre amb l’espai i el volum, és adient pel caràcter que ha de tenir el seminari de Barcelona. El caràcter eclesial d’aquest edifici, en el qual coexisteixen vàries institucions vinculades a la diòcesi de Barcelona i a l’església catalana, és el marc idoni on exposar aquesta obra de Jaume Plensa. I això dóna al seminari una dimensió universal que permet reafirmar el seu caràcter de centre eclesial sense necessitat de caure amb propostes formals més nyonyes. Bravo per mossèn Josep Maria Turull i en Jaume Plensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada