dilluns, 20 d’abril del 2009

Protestantisme X

Assemblees de Germans

Les Assemblees de Germans apareixen al segle XIX com un moviment de renovació de les denominacions protestants tradicionals. Es difícil establir on va iniciar-se el moviment de les Assemblees de Germans ja que en diversos països sorgiren iniciatives renovadores similars: Irlanda, Anglaterra, la Suïssa francesa i Itàlia. Ràpidament va estendre's a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda. Les Assemblees de Germans a la Suïssa francesa sorgiren a principis del segle XIX i foren el resultat directe de l'avivament produït en la ciutat de Ginebra. El terme avivament expressa la idea de fer més viu o donar més vida alguna cosa. La primera Església independent a Ginebra fou fundada a l'any 1817 i va prendre com a nom el "d'Església segons la Paraula de Déu". A la Gran Bretanya el moviment s’inicia entre els 1825 i 1828, encara que es troben clars indicis de la seva gestació en diferents llocs en dates anteriors. Entorn l'any 1832 apareix el moviment a Irlanda sota el lideratge de John Nelson Darby. A Itàlia el moviment sorgeix a partir d’un grup de valdenses del Piemont i té una notable expansió a partir de l’any 1851 pel lideratge del compte Guicciardini.

En el seus inicis, aquest moviment proposà la recerca de la comunió entre les diverses confessions cristianes. Els fundadors de les Assemblees de Germans consideraven que les grans denominacions protestants, Anglicans, Luterans, Presbiterians, Baptistes, Metodistes i altres estaven establertes i organitzades formant compartiments estancs, amb poca comunió entre elles. Per aquest motiu vàries persones de diferents denominacions protestants impulsaren un moviment orientat a tornar a la senzillesa del Nou Testament, pregar, llegir la Bíblia i compartir la celebració del Sant Sopar. El moviment de les Assemblees de Germans sorgeix amb un gran esperit de comunió i fraternitat. L'aspecte més definidor de la seva identitat és la igualtat entre els membres de la comunitat i el rebuig a la jerarquia. Des del primer moment s’orienten a destacar que, per sobre de tot el que humanament pot separar, el que preval es la unitat en Crist. Per això la seva proposta és que tot els "nascuts de nou" són germans en Crist. Aquesta església recupera les profecies de la segona vinguda de Crist.

Els diumenges es reuneix l’església per celebrar el culte integrat per la pregària, la lloança, el Partiment del Pa, que no té la consideració de sagrament, en el qual pot participar-hi qualsevol persona que es consideri germà, la lectura de la Bíblia i l'exposició bíblica. Un dels fets destacats d’aquesta família protestant és el que s’anomena "culte lliure": temps en el que els membres de l'assemblea participen espontàniament en la lloança a Déu. Aquestes esglésies practiquen el bateig d’adults per immersió, excepte algunes petites comunitats hereves de les primitives comunitats fundades per John Nelson Darby que practiquen el bateig per aspersió.

Fou John Nelson Darby qui promogué una escissió important dins del moviment al crear dins de l’Assemblea de Germans els anomenats de “germans tancats” o “exclusivistes”. John Nelson Darby considerava que tots els creients havien de reunir-se al marge de tota institució o estructura, i que tot membre d'una altra església que no formés part del seu grup quedava exclòs de la Taula del Senyor. Aquesta visió tancada de la comunió va estendre’s per Anglaterra, a la Suïssa francesa i una part d’Alemanya. La resta d’Assemblees de Germans, en contraposició a l’anterior, foren anomenades “germans oberts” o “Germans de Plymouth", tot i que aquesta denominació ara està en desús.

L’Assemblea de Germans creuen que les reunions eclesials han de ser per llegir la Bíblia i pregar sense necessitat d’estar presidides per un pastor ordenat i amb determinats estudis. El sacerdoci és universal i el pot exercir qualsevol persona que hagi nascut de nou. La seva organització varia d’una església a l’altre. Es pot adoptar diverses estructures i funcionaments amb la presència, o no, d'ancians, pastor/s i consell d'església. S'anomena ancià a aquella persona que ha estat reconeguda com a dirigent dins la seva pròpia comunitat. L'ancià és responsable del lideratge espiritual de l'església a la qual pertany i exerceix un ministeri pastoral en la comunitat, però no té la consideració de pastor, tot i que en algunes esglésies sí que s’ha introduït la figura del pastor. El consell d'església, el denominat Consell d’Ancians, és el grup de persones designades per la comunitat com a responsables de portar endavant el dia a dia de l'església. Els ancians/pastors formen part d’aquest consell. L'assemblea general (formada pels membres de l'església) és qui la dirigeix realment. La seva missió es garantir el bon funcionament de la comunitat. El model d’aquesta església es un clar exemple de la forma congregacional. Cada església local té molta autonomia. Algunes esglésies poden coordinar-se, com és el cas de Catalunya, encara que per fer-ho adopten la mínima estructura.

A Catalunya les Assemblees de Germans comencen per l'activitat missionera de George Lawrence cinc anys abans de la Revolució de 1868. George Lawrence era un home de gran iniciativa alhora de predicar el protestantisme. Un exemple del seu enginy fou un originalíssim carro pensat per la venda ambulant de la Bíblia. L'any 1870 va llogar un saló a Gràcia i començà a organitzar les primeres reunions i conferències per constituir la família de les “Assemblees de Germans”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada