La laïcitat com oportunitat per humanitzar

Sobre la laïcitat s’ha escrit molt i, ben segur es seguirà donant-t’hi voltes. És un tema recorrent. Alguns cops dóna la impressió que darrera del debat s’amaga un altre interès que resta amagat. Per alguns, combaten aquella versió de la laïcitat que deriva en laïcisme. D’altres, s’apunten precisament a la laïcitat si ella porta al laïcisme. Pels primers, el laïcisme és perillós perquè anul·la la religió. Pels segons el laïcisme és necessari perquè així la societat s’espolsa la tutela religiosa i les persones són més lliures. Pels primers, el laïcisme es viu com por a perdre una posició preeminent en la societat gràcies a la qual es podien imposar, no proposar, una visió particular de la moral. Pels segons, el laïcisme permet satisfer els desitjos anticlericals acumulats davant les successives manipulacions polítiques i socials fetes per les tradicions religioses. Crec que ambdues visions representen una lectura excloent de la laïcitat.

És possible una altre visió totalment oberta i inclusiva. La laïcitat és una oportunitat perquè diferents sensibilitats, unes religioses i altres fonamentades en l’exercici de la llibertat de consciència, es trobin i dialoguin sobre els problemes que preocupen a les persones. Davant dels importants i nous problemes que els homes i dones d’avui han de donar-hi resposta és necessari que les diferents tradicions de pensament capaces d’aportar sentit es trobin a la plaça pública. Aquest és l’espai que obre una comprensió no excloent de la laïcitat. Pot ser ens haurien d’acostumar a no fer servir cap adjectiu per definir aquesta laïcitat. Cal reservar els adjectius per aquelles comprensions que es situen en una idea de la laïcitat com a combat contra les religions. Ja que, des dels seus origen, la laïcitat no s’ha fonamentat en cap visió excloent de les tradicions de pensament orientades a humanitzar la societat.