Avui s’ha celebrat la 3era trobada de dones musulmanes de Catalunya organitzades pel Consell Islàmic Cultural de Catalunya. Cal reconèixer l’èxit de la convocatòria. Unes 250 persones, la majoria dones, s’han reunit al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per debatre la situació de la dóna dins l’Islam; les aportacions del nou codi de la família marroquí (la Mudawana); a més d’analitzar la situació sociològica de la dona musulmana a Catalunya. A part dels contingut, un dels fets rellevants d’aquesta trobada ha estat el perfil de les dones participants. La majoria d’elles, un 80%, anaven amb vels de diferents tipus. Sense ser un especialista crec haver distingit: hijab, jilbab, algún nikab i variants de chador. Vestimenta que lluïen també les dones musulmanes converses.
En relació als continguts ha estat rellevant, per la seva significació, la conferència de la professora Bassima Hakkaoui diputada al parlament marroquí pel Partit Justícia i Desenvolupament (PJD). Amb un llenguatge contundent la diputada del PJD ha revisat críticament el codi de la família marroquí (la Mudawana) després de sis anys de la seva aprovació. Bassima Hakkaoui ha deixat dit que es podia criticar a la Mudawana per la seva feblesa islàmica. Tot i que, segons ha dit, el poc referent islàmic de la Mudawana es deu a les pressions del PJD. Oportuna declaració política a les vigílies de les eleccions municipals al Marroc on el PJD aspira a ocupar el màxim nombre d’alcaldies. Segon Bassima Hakkaoui el govern marroquí canvià el codi familiar per pressions occidentals que consideraven que el vell codi de la família discriminava a la dona.
Les altres intervencions més centrades sobre la relació de la religió musulmana amb les dones han coincidit en destacar que l’Islam sempre ha estat defensor dels drets de les dones. Algunes dones musulmanes converses han destacat vehentment que han trobat en l’Islam, tant en els seus continguts com en els signes i símbols, el màxim respecte i reconeixement a la seva identitat femenina.
Per finalitzar aquest breu comentari d’urgència, voldria fer la següent consideració. El que s’ha dit, com s’ha dit i les manifestacions externes de la creença islàmica presents en la sala del CCCB han manifestat la pròpia realitat del Consell Islàmic Cultural de Catalunya. Un fet era evident en la sala, hi havien poques dones que entenguessin que podien manifestar la seva fe sense necessitat d’emparar-se en la vestimenta. Si aquestes dones no troben lloc o no el tenen en trobades com aquestes, o els seus organitzadors no facilitin que aquestes dones hi puguin participar-hi, penso que la societat catalana té un problema. Un greu problema.
La societat catalana no pot estar tranquil·la creient que les dinàmiques associatives dels musulmans catalans han aïllat els nuclis radicals sensibles a les propostes terroristes. No és suficient. Hi ha un islam amb lectures fonamentalistes, radicals latents o ultraconservadores que estan fent-se presents lenta i silenciosament en els nuclis durs de l’associacionisme musulmà català. Cal estar atent als moviments que s’estan produint avui en els espais participatius de la comunitat musulmana i les institucions que els representen. Es més que probable que s’estigui produint un recomposició dels òrgans de representació musulmana basculant entre les postures més religioses tradicionalistes i altres visions que, sense renunciar a la dimensió religiosa, són sensibles també als aspectes polítics de l'Islam de Catalunya . Es bo seguir atentament aquests canvis, escoltar el que es diu i observar els moviments de recomposició organitzativa perquè una cosa és defensar la llibertat religiosa i la seva pràctica, i l’altra és ignorar que existeix un islam polític atent d'utilitzar en benefici propi les creences i símbols islàmics. Tant de bo que tot això sigui només una falsa percepció meva. Tant de bó.
En relació als continguts ha estat rellevant, per la seva significació, la conferència de la professora Bassima Hakkaoui diputada al parlament marroquí pel Partit Justícia i Desenvolupament (PJD). Amb un llenguatge contundent la diputada del PJD ha revisat críticament el codi de la família marroquí (la Mudawana) després de sis anys de la seva aprovació. Bassima Hakkaoui ha deixat dit que es podia criticar a la Mudawana per la seva feblesa islàmica. Tot i que, segons ha dit, el poc referent islàmic de la Mudawana es deu a les pressions del PJD. Oportuna declaració política a les vigílies de les eleccions municipals al Marroc on el PJD aspira a ocupar el màxim nombre d’alcaldies. Segon Bassima Hakkaoui el govern marroquí canvià el codi familiar per pressions occidentals que consideraven que el vell codi de la família discriminava a la dona.
Les altres intervencions més centrades sobre la relació de la religió musulmana amb les dones han coincidit en destacar que l’Islam sempre ha estat defensor dels drets de les dones. Algunes dones musulmanes converses han destacat vehentment que han trobat en l’Islam, tant en els seus continguts com en els signes i símbols, el màxim respecte i reconeixement a la seva identitat femenina.
Per finalitzar aquest breu comentari d’urgència, voldria fer la següent consideració. El que s’ha dit, com s’ha dit i les manifestacions externes de la creença islàmica presents en la sala del CCCB han manifestat la pròpia realitat del Consell Islàmic Cultural de Catalunya. Un fet era evident en la sala, hi havien poques dones que entenguessin que podien manifestar la seva fe sense necessitat d’emparar-se en la vestimenta. Si aquestes dones no troben lloc o no el tenen en trobades com aquestes, o els seus organitzadors no facilitin que aquestes dones hi puguin participar-hi, penso que la societat catalana té un problema. Un greu problema.
La societat catalana no pot estar tranquil·la creient que les dinàmiques associatives dels musulmans catalans han aïllat els nuclis radicals sensibles a les propostes terroristes. No és suficient. Hi ha un islam amb lectures fonamentalistes, radicals latents o ultraconservadores que estan fent-se presents lenta i silenciosament en els nuclis durs de l’associacionisme musulmà català. Cal estar atent als moviments que s’estan produint avui en els espais participatius de la comunitat musulmana i les institucions que els representen. Es més que probable que s’estigui produint un recomposició dels òrgans de representació musulmana basculant entre les postures més religioses tradicionalistes i altres visions que, sense renunciar a la dimensió religiosa, són sensibles també als aspectes polítics de l'Islam de Catalunya . Es bo seguir atentament aquests canvis, escoltar el que es diu i observar els moviments de recomposició organitzativa perquè una cosa és defensar la llibertat religiosa i la seva pràctica, i l’altra és ignorar que existeix un islam polític atent d'utilitzar en benefici propi les creences i símbols islàmics. Tant de bo que tot això sigui només una falsa percepció meva. Tant de bó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada