L’Església catòlica compte amb un nou beat, el català Josep Samsó i Elies, proclamat com a tal el dissabte 23 de gener del 2009. Josep Samsó, rector de Santa Maria de Mataró, fou assassinat el 1 de setembre de 1936 per un escamot anarquista. L’acte de proclamació, celebrat en l’església mataronina on fou rector, tenia el valor de ser la primera beatificació feta a Catalunya després del canvi de ritus proposat per Benet XVI. La cerimònia fou intensa, emotiva i ritmada. La nodrida representació de l’església catalana mostrà el seu vigor al representant papal Angelo Amato, prefecte per a les Causes dels Sants, i al nunci Renzo Fratini en un dels seus primers actes a Catalunya.
La classe política catalana, encapçala pel President José Montilla testimonià el grau de consideració i respecte que mereix l’Església catòlica al govern de Catalunya. Al costat del president Montilla hi havia l’ex-president Jordi Pujol; el vice-president de les Corts espanyoles, Jorge Fernández Díaz destacat militant del Partit Popular; la Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón; i la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Carme Sanmiguel. Alguns partits catalans volgueren tenir un representació d’alt nivell. El PSC estava representat per la seva vice-presidenta, Manuela de Madre, i el Partit Popular per la seva presidenta Alícia Sánchez Camacho i altres dirigents. La coalició CiU, amés de l’ex-president Pujol, estava representada per la diputada Glòria Renom, militant de Convergència Democràtica. I aquí acaba la meva identificació de la representació política de primer nivell. Personalment, m’han sorprès algunes absències en aquest acte tant coherent amb les iniciatives de recuperació de la memòria històrica.
La classe política catalana, encapçala pel President José Montilla testimonià el grau de consideració i respecte que mereix l’Església catòlica al govern de Catalunya. Al costat del president Montilla hi havia l’ex-president Jordi Pujol; el vice-president de les Corts espanyoles, Jorge Fernández Díaz destacat militant del Partit Popular; la Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón; i la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Carme Sanmiguel. Alguns partits catalans volgueren tenir un representació d’alt nivell. El PSC estava representat per la seva vice-presidenta, Manuela de Madre, i el Partit Popular per la seva presidenta Alícia Sánchez Camacho i altres dirigents. La coalició CiU, amés de l’ex-president Pujol, estava representada per la diputada Glòria Renom, militant de Convergència Democràtica. I aquí acaba la meva identificació de la representació política de primer nivell. Personalment, m’han sorprès algunes absències en aquest acte tant coherent amb les iniciatives de recuperació de la memòria històrica.
La cerimònia tingué dos moments d’emoció continguda. Un fou quan els assistents esclataren un prolongat aplaudiment es desvelà tapís amb la imatge del nou beat. El segon, fou el llarg aplaudiment després de la intervenció final del delegat del Papa, Angelo Amato. El seu discurs, quasi bé tot en català, rebé un sonor i prolongat aplaudiment. Quan semblava minvar, augmentava la seva intensitat. L’ocasió s’ho valia. Perquè amb aquest acte de beatificació, íntim i proper, es reconeixia la dimensió humana d’un sacerdot que, a més del seu martiri, hi havien prous raons per haver-lo proclamat beat. L’encert del cardenal Lluís Martínez Sistach ha estat presentar aquesta beatificació com un moment propici per la reconciliació i el perdó. Ara que és temps de recuperar la memòria històrica. El gest cardenal de Barcelona d’anar a visitar a la filla del dirigent anarquista mataroní Joan Peiró, aquell qui a l’any 1936 condemnà durament l’assassinat del beat Josep Samsó, fou tot un encert. Gràcies a la visió dels promotors d’aquesta iniciativa, la cerimònia de beatificació ha estat un acte eclesial i cívic. Acte eclesial per la seva significació de reconeixement de les virtuts cristianes de Josep Samsó; acte cívic perquè el món eclesial i polític català han donat una nova mostra de com les institucions religioses i polítiques conviuen, es comprenen i es respecten a Catalunya.
Les anècdotes de la jornada foren la manifestació de Falange Espanyola a les portes de la basílica de Santa Maria. Així com diverses crítiques que corren per la xarxa, algunes de les quals m’ha sorprès per la significació de qui les feia, qualificant de feixista l’acte de beatificació. El beat Josep Samsó fou testimoni fe i un benefactor de caritat. El seu exemple és avui viu per aquells que volen construir una societat més solidària, fraterna, espiritual i pacificada. EL record del seu testimoniatge de vida ens il·lumina. Tal com escriu encertadament en Ramon Corts, mataroní rector avui de la parròquia de la Concepció de Barcelona, en un magnífic llibre el missatge de Josep Samsó: “a la veritat, no se li ha de tenir por i a l’autocrítica, tampoc. Que ni les pressions del moment ni els complexos esterilitzadors no ens facin traïdors a la memòria dels nostres màrtirs ni oblidar tampoc la causa del seu martiri. I per damunt de tot, els màrtirs han de ser per els cristians i per als homes i dones de bona voluntat signes d’amor, de perdí i de reconciliació. La beatificació de Josep Samsó, és ben segur, una gran oportunitat per fer sentir aquest missatge”. Que el beat Josep Samsó, ens il·lumini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada