Avui es un dia molt commemorat en les comunitats jueves de tot el món. També entre nosaltres. Avui es recorda la Shoah. L'Holocaust es el símbol màxim de la barbàrie humana. L'aniquilació sistemàtica de jueus, juntament amb altres col•lectius com gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà; evidencia fins a quins extrems l’ésser humà pot odiar i provocar el sofriment. Els plans d'extermini nazis només foren possible perquè crearen unes condicions mentals que permetien explicar tal barbaritat criminal. L’estratègia de l'odi s'articulà sobre la base de la negació de la condició humana dels homes i dones deportats als camps d'extermini. L’odi als jueus, com a persones i poble, es convertí en negació de la seva condició humana.
La visió de les imatges dels empresonats en els camps d'extermini que es poden veure en els memorials i museus de la Shoah mostren la capacitat destructiva dels nazis. Les mirades de persones reduïdes a la negació de la condició humana no provocaven cap compassió dels seus botxins. Aquest no podien compartir la passió dels empresonats. No hi havia cap oportunitat a compartir el seu dolor. El seu sofriment era negada sistemàticament negat. Aquesta negació de la humanitat de l'altre fou el recurs mental emprat pels nazis per tranquil•litzar la seva consciencia davant la mirada del sofrent.
Avui tenim la responsabilitat de no oblidar la Shoah ni el sentit profund de l'holocaust. Res ha de propiciar perdre la compassió al sofriment d’un poble i d’unes persones. El dolor del passat és memòria viva per no perdre la sensibilitat al sofriment del present. Commemorant la Shoah en sentim solidaris actius amb la construcció de la pau. No podem oblidar la Shoah.
La visió de les imatges dels empresonats en els camps d'extermini que es poden veure en els memorials i museus de la Shoah mostren la capacitat destructiva dels nazis. Les mirades de persones reduïdes a la negació de la condició humana no provocaven cap compassió dels seus botxins. Aquest no podien compartir la passió dels empresonats. No hi havia cap oportunitat a compartir el seu dolor. El seu sofriment era negada sistemàticament negat. Aquesta negació de la humanitat de l'altre fou el recurs mental emprat pels nazis per tranquil•litzar la seva consciencia davant la mirada del sofrent.
Avui tenim la responsabilitat de no oblidar la Shoah ni el sentit profund de l'holocaust. Res ha de propiciar perdre la compassió al sofriment d’un poble i d’unes persones. El dolor del passat és memòria viva per no perdre la sensibilitat al sofriment del present. Commemorant la Shoah en sentim solidaris actius amb la construcció de la pau. No podem oblidar la Shoah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada