La decisió de l’ajuntament de Vic ha estat el centre de moltes reflexions, debats i discussions en els darrers dies. Algunes opinions destaquen els elements latents de xenofòbia que pot haver-hi al darrera de decisions com aquesta. És cert. Per analogia, en altres casos similars, existeix un factor comú en tots aquests casos que són les percepcions que una part de la ciutadania té vers l’estranger immigrant. En temps de crisis econòmica, la competències per l’escassetat de recursos general recels vers els immigrants. Se’ls considera uns competidors innecessaris. Quan la situació és socialment més plàcida aquestes percepcions d’hostilitat es descentren a altres àmbits. Per exemple, es considera que les administracions donen masses recursos assistencials als immigrants. És el síndrome del xandalls. Es critica, sobre la base de rumors, que els ajuntaments donen més prestacions econòmiques, vestits o avantatges fiscals als immigrants contra els que no en són. Les enraonies i les anècdotes interessades s’eleven a la categoria de generalitzacions.
Es difícil modificar les percepcions. Però si a més, aquestes es fonamenten en estereotips i fets reals la qüestió es torna complexa. Perquè al darrera d’aquestes percepcions, poden haver-hi algunes evidències que no poden negar-se. És necessari, i això és una gran responsabilitat dels poders públics i dels generadors d’opinió, combatre els estereotips, corregir fets que poden entorpir la integració dels immigrants i explicar millor la relació positiva que hi ha entre el sosteniment de l’Estat del Benestar i la immigració. El primer és insostenible sense el segon. Però també hi ha unes responsabilitats en els col·lectius dels immigrants que no es poden oblidar. Tota integració dels immigrants comporta uns drets i uns deures. Cal tenir la mateixa fermesa en defensar els seus drets com per reafirmar els deures i exigir-ne el seu acompliment. No pot escampar-se cap dubte sobre aquesta qüestió. Perquè serà el primer que els xenòfobs manipularan amb encert en les percepcions de la ciutadania. Claredat i responsabilitat compartida.
Es difícil modificar les percepcions. Però si a més, aquestes es fonamenten en estereotips i fets reals la qüestió es torna complexa. Perquè al darrera d’aquestes percepcions, poden haver-hi algunes evidències que no poden negar-se. És necessari, i això és una gran responsabilitat dels poders públics i dels generadors d’opinió, combatre els estereotips, corregir fets que poden entorpir la integració dels immigrants i explicar millor la relació positiva que hi ha entre el sosteniment de l’Estat del Benestar i la immigració. El primer és insostenible sense el segon. Però també hi ha unes responsabilitats en els col·lectius dels immigrants que no es poden oblidar. Tota integració dels immigrants comporta uns drets i uns deures. Cal tenir la mateixa fermesa en defensar els seus drets com per reafirmar els deures i exigir-ne el seu acompliment. No pot escampar-se cap dubte sobre aquesta qüestió. Perquè serà el primer que els xenòfobs manipularan amb encert en les percepcions de la ciutadania. Claredat i responsabilitat compartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada