Passa el temps i els musulmans a Espanya continuen sense estar organitzats a nivell de l’Estat. La Comissió Islàmica d’Espanya, com ja s’ha comentat, demana una transformació urgentíssima. Hi ha masses qüestions aturades que no avancen per la indefinició en la representativitat de la comunitat musulmana espanyola. Les dues associacions religioses majoritàries, la UCIDE y la FEERI, estan presoneres d’un mal tacticisme. L’Estat ha senyalat la direcció a seguir, però els dirigents d’aquestes associacions es miren massa l’un a l’altre. Amb el risc que no vegin que on ara són dos poden ser tres o més. A la FEERI li ha sortit una important contestació interna, potent i ben organitzada després d’uns primers errors de manual. A l’actual direcció de la FEERI el temps juga contra seu. Quan més temps triguin en resoldre els seus dilemes, més possible és que unes altres persones, amb una visió més islamitzada, facin els acords importants en nom seu. Per la seva part, la UCIDE no para d’especular i de pensar que ho té tot al sac i ben lligat. Res d’això. Si no té visió més estratègica, pot trobar-se que algunes de les seves comunitats facin saltar la banca. Perquè les antigues fidelitats es poden tornar en crítiques i fomentar la recerca de noves formes actualitzades de l’associacionisme musulmà.
Com pot veure’s en la Comissió Islàmica d’Espanya, avui encara sota la tutela d’uns dirigents històrics i sense que ho puguin impedir, es poden formar unes coalicions circumstancials capaces de tenir la majoria. Només és una hipòtesi de treball, però que es possible si algú fa quatre números i es llegeix bé els estatuts. No queda massa temps per resoldre aquest atzucac. És apressant resoldre’l per tal de poder abordar després l’organització de l’Islam a nivell territorial. Especialment en aquells llocs on, per dinàmiques locals, es reprodueixen a escala més petita les tensions paralitzants entre les comunitats musulmanes. Les quals impedeixen atendre els molts temes pendents que tenen els musulmans al nostre país.
Com pot veure’s en la Comissió Islàmica d’Espanya, avui encara sota la tutela d’uns dirigents històrics i sense que ho puguin impedir, es poden formar unes coalicions circumstancials capaces de tenir la majoria. Només és una hipòtesi de treball, però que es possible si algú fa quatre números i es llegeix bé els estatuts. No queda massa temps per resoldre aquest atzucac. És apressant resoldre’l per tal de poder abordar després l’organització de l’Islam a nivell territorial. Especialment en aquells llocs on, per dinàmiques locals, es reprodueixen a escala més petita les tensions paralitzants entre les comunitats musulmanes. Les quals impedeixen atendre els molts temes pendents que tenen els musulmans al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada