La política ha d'estar al servei de la justícia. L’acció política ha de permetre avançar cap una societat mes fraterna, igualitària i assentada sobre uns valors sòlids. Aquests, es converteixen en les virtuts que defineixen la humanització de la societat i identifiquen la civilitat. Quan la política perd aquest horitzó és pura especulació tacticista orientada a conquerir el poder per defensar altres interessos. Vic és avui un exemple pràctic d’aquesta situació. La decisió de l'alcalde de CiU, amb el suport dels regidors del PSC i ERC, és una simple especulació a favor d'esgarrapar vots contra Plataforma per Catalunya. La por a la intempèrie política ha fet de mala consellera alhora de trobar la decisió encertada. Des fa mesos l’ajuntament enviava senyals de que volia marcar distàncies del bon model d’integració practicat per l’anterior alcalde, també de CiU i militant d’Unió. La maniobra s’orientava a enviar missatges a un electorat que no trobava desencertades algunes de les propostes de Plataforma per Catalunya.
L’especulació política a Vic ha estat una jugada d’escacs. S’ha proposat una decisió tot sabent que no podia prosperar mai perquè el marc normatiu no ho permetia. Però així es guanyava temps i, sobretot, l’alcalde podia apropiar-se d’alguns dels arguments blandats per Plataforma per Catalunya. Si al final del procés, una autoritat superior negava a l’alcalde tirar endavant la seva proposta, això no impedia recollir els rèdits que la controvèrsia havia provocat. L’autoritat local sempre podria justificar-se, davant l’electoral, dient que ho havia intentat i que altres, l’Estat, ho havia impedit. Sense explicitar-ho, feia l’ullet als electors de Vic seduïts per les propostes xenòfobes de Plataforma per Catalunya.
Però governar és molt més que la tàctica del curt termini. No es pot governar només a partir de l’especulació política. Calen propostes amb visió de futur i carregades de valors. Perquè la política és també, d’alguna manera, fer realitat el que diu el Salm 42 "Feu-me justícia, defenseu la meva causa contra la gent que no estima”. Negar-se a ser compassius i benignes amb els immigrants il•legals que aporten el seu treball perquè Catalunya prosperi és practicar el cinisme polític. Per això el salm 42 ens recorda també “allibereu-me Déu meu, d'aquests homes perversos i traïdors".
No sé si la propuesta del alcalde de Vich es una provocación política, pero es una indecencia que manipules los salmos para condenarla. ¿No serás tú el hombre perverso y traidor?
ResponElimina