Fonamentalistes islàmics contra cristians

Crec que les polítiques públiques en relació a l’Islam no es poden formular en clau de reciprocitat. Amb això vull combatre la idea, relativament estesa entre algunes corrents fonamentalistes cristianes i en determinats sectors de l’opinió, que els governs occidentals haurien de tractar amb consideració als musulmans dels seus països quan, per exemple, a l’Aràbia Saudí, es pugui celebrar missa sense cap problema o que es pugui fer proselitisme de les altres religions en qualsevol país àrab sense cap problema. La relació d'un govern amb qualsevol religió no es pot basar en la reciprocitat, sinó en el respecte, que no tenen molts països islàmics, amb la llibertat de creença i la llibertat religiosa.

Recentment s'han viscut alguns episodis que demostren el poc respecte que certs alguns països islàmics o amb forta presencia musulmana tenen vers altres religions. A Egipte han matat a cristians coptes pel fet de celebrar la missa de Nadal i a Malàisia s’han atacat esglésies cristianes perquè els seus membres per dirigir-se a Déu fan servir el terme Alà. Ahir ja vaig explicar en un post la coherència en l'ús d'aquest terme per part dels cristians i jueus àrabs o d’entorns musulmans. Cal condemnar amb fermesa i contundència aquestes actituds intransigents del fonamentalistes islàmics. Els governs d’aquests països han de ser eficaços alhora de perseguir aquests actes criminals i en la defensa de la llibertat religiosa. Aquests comportaments vulneren els drets bàsics de les persones i fan mal al propi Islam. Les comunitats musulmanes del nostre país haurien d’explicar al seus germans de fe com les religions poden viure en pau i respecte. Aquest, és el gran valor que occident pot aportar per combatre els fonamentalismes religiosos, de qualsevol signe, que proliferen i s’estenen. Els països musulmans tenen una responsabilitat, respectar la llibertat religiosa, nosaltres en tenim una altra: defensar el dret de tota persona a viure i expressar la seva fe amb dignitat.