Aneu a veure aquesta pel·lícula si encara sou nens. És un elogi de la fantasia que recupera els monstres infantils que tots portem a dins i ajuden a viure en el món d’adults a voltes incomprensible. El món de les fantasies pertanyen als nens i el nen que encara som. Imaginar és crear, crear és ajuda a viure els petits recons de la memòria. Els llocs on es guarden els records de tot el que hem vist, hem fet i hem estimat. La imaginació dels nostres records ens pot ajudar a no caure ni en la desesperació ni en una estèril melangia.
La pel·lícula de Spike Jonze és una invitació a les sensacions i als sentiments espontanis viscuts pels infants explicats a adults. Gràcies a aquesta peculiar mirada al món dels nens, els adults podem comprendre millor els impulsos creatius, les frustracions i les emocions que poden entrar en conflicte en la ment d’un nen i d’una nena que intenten adaptar-se a un món que no entenen. Davant de les dificultats de trobar el seu lloc l’infant es crea un món de fantasia on ell té tot el control.
El món de fantasia creat per Max, aquest és el nom del nen protagonista, vist amb ulls d’adult, adquireixen un valor dens d’humanitat. Maz, que s’autoproclama rei amb poder de resoldre-ho tot, no sap com vèncer la soledat o guanyar la felicitat. Les seves fantasies i somnis no permeten donar respostes a aquestes preguntes. Els diàlegs de Max amb cadascun dels monstres fa adonar-nos que tots nosaltres portem part d’aquests monstres en el nostre interior. La gestió dels monstres interiors pot ajudar-nos a saber construir l’esperança i a no perdre el gust pel risc i l’aventura. On viuen els monstres no es una pel·lícula per veure-la instal·lats en una anàlisi discursiva. Cal deixar-se endur-se per les seves emocions. Després, quan s’encenguin les llums de la sala, ja serà el moment de la reflexió.
A més de veure la pel·lícula us recomano escoltar la banda sonora. És un plaer.
La pel·lícula de Spike Jonze és una invitació a les sensacions i als sentiments espontanis viscuts pels infants explicats a adults. Gràcies a aquesta peculiar mirada al món dels nens, els adults podem comprendre millor els impulsos creatius, les frustracions i les emocions que poden entrar en conflicte en la ment d’un nen i d’una nena que intenten adaptar-se a un món que no entenen. Davant de les dificultats de trobar el seu lloc l’infant es crea un món de fantasia on ell té tot el control.
El món de fantasia creat per Max, aquest és el nom del nen protagonista, vist amb ulls d’adult, adquireixen un valor dens d’humanitat. Maz, que s’autoproclama rei amb poder de resoldre-ho tot, no sap com vèncer la soledat o guanyar la felicitat. Les seves fantasies i somnis no permeten donar respostes a aquestes preguntes. Els diàlegs de Max amb cadascun dels monstres fa adonar-nos que tots nosaltres portem part d’aquests monstres en el nostre interior. La gestió dels monstres interiors pot ajudar-nos a saber construir l’esperança i a no perdre el gust pel risc i l’aventura. On viuen els monstres no es una pel·lícula per veure-la instal·lats en una anàlisi discursiva. Cal deixar-se endur-se per les seves emocions. Després, quan s’encenguin les llums de la sala, ja serà el moment de la reflexió.
A més de veure la pel·lícula us recomano escoltar la banda sonora. És un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada