Catalunya, especialment les províncies de Tarragona i en menor mesura Lleida, és considerada pels especialistes en fonamentalisme islàmic un territori on els salafistes europeus estan expandint-se. Es calcula que ha Catalunya el 15% dels oratoris musulmans estan en òrbita d’algun grup salafista. Aquesta xifra és estimativa i no té en compte els predicadors ambulants adscrits a aquesta corrent. Fins ara, el salafisme mantenia una presència moderada. Era visible en determinats llocs i en determinades circumstàncies. És públic el congrés que aquesta corrent fa anualment a Torredembarra. Fins ara, els seus seguidors es manifestaven esporàdicament com a tals i, de forma discreta. Tot i que mai han deixat de practicar una pressió constant sobre la comunitat musulmana. A efectes pràctics, els especialistes consideren que el salafisme representa un obstacle a la integració. La seva visió tancada de l’Islam dificulta la interacció social i el diàleg franc amb altres formes de pensament.
D’uns temps ençà la pressió dels salafistes ha augmentat i és més visible. La recent iniciativa del parlament francès de proposar una política de restricció de la burka és , en part, resposta a la radicalitat dels francesos musulmans salafistes. A Catalunya, en els darrers mesos algunes comunitats salafistes estan adoptant uns comportaments i unes actituds que no es poden ignorar. No és bo contemporitzar amb aquests comportaments perquè a la llarga entorpeixen el procés normal d’integració de la resta de la comunitat musulmana. Els comportaments dels salafistes fàcilment provoquen un rebuig que es pot irradiar en l’imaginari col·lectiu en forma de negació de tot el que sigui musulmà.
Els fets de Cunit, com altres que no han tingut tanta repercussió mediàtica, demostren el rebrot de l’activisme salafista. No són cap anècdota. La societat catalana ha de prevenir la deriva del fonamentalisme islàmic. Cal aplicar mesures preventives eficaces i no dubtar en emprar accions correctives quan es traspassi el llindar del tolerable. No és higiènic practicar el bonisme des dels àmbits públics. Conscients de que, a més de ser actuacions de protecció de la convivència democràtica són també mesures a favor de l’Islam moderat que practiquen la majoria de catalans musulmans. És evident que cal estar atent. El bon govern de la societat catalana necessita prestar una atenció especial al fenomen del salafisme. No ens podem distreure. A veure si un dia obrirem el diari i descobrirem que un conciutadà o una conciutadana han estat condemnats per un tribunal islàmic reunit secretament en un poble de Catalunya.
D’uns temps ençà la pressió dels salafistes ha augmentat i és més visible. La recent iniciativa del parlament francès de proposar una política de restricció de la burka és , en part, resposta a la radicalitat dels francesos musulmans salafistes. A Catalunya, en els darrers mesos algunes comunitats salafistes estan adoptant uns comportaments i unes actituds que no es poden ignorar. No és bo contemporitzar amb aquests comportaments perquè a la llarga entorpeixen el procés normal d’integració de la resta de la comunitat musulmana. Els comportaments dels salafistes fàcilment provoquen un rebuig que es pot irradiar en l’imaginari col·lectiu en forma de negació de tot el que sigui musulmà.
Els fets de Cunit, com altres que no han tingut tanta repercussió mediàtica, demostren el rebrot de l’activisme salafista. No són cap anècdota. La societat catalana ha de prevenir la deriva del fonamentalisme islàmic. Cal aplicar mesures preventives eficaces i no dubtar en emprar accions correctives quan es traspassi el llindar del tolerable. No és higiènic practicar el bonisme des dels àmbits públics. Conscients de que, a més de ser actuacions de protecció de la convivència democràtica són també mesures a favor de l’Islam moderat que practiquen la majoria de catalans musulmans. És evident que cal estar atent. El bon govern de la societat catalana necessita prestar una atenció especial al fenomen del salafisme. No ens podem distreure. A veure si un dia obrirem el diari i descobrirem que un conciutadà o una conciutadana han estat condemnats per un tribunal islàmic reunit secretament en un poble de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada