Al segle I després de Crist quan dins del budisme es creen dues grans corrents els partidaris del budisme tradicional se’ls designa amb el nom d’hinayana. Representen una corrent molt estricte del budisme on és més difícil trobar el camí de la il·luminació. El text bàsic d’aquesta corrent és el cànon Pali Tripitaka. El camí budista proposat per aquesta corrent comporta fer-se monjo. No creuen que cap déu pugui ajudar als homes a lliurar-se del sofriment i neguen a especular que passa després de la mort. Consideren que Buda, més que un profeta, és una persona sàvia que ha deixat una disciplina ascètica, més que una religió.
La meditació és la pràctica bàsica d’aquesta corrent budista. La meditació vipassana és una autotransformació basada en l’observació del propi cos. Es comença amb la respiració i es progressa cap la contemplació de les sensacions del cos. A partir d’aquesta tècnica la persona penetra en el seu interior i arriba a eliminar les raons que el fan sofrir.
Aquesta corrent té vàries festes principals. Una d’elles és el Visakha o dia de Buda que commemora el seu naixement, la seva il·luminació i la seva mort perquè consideren que tot va passar al mateix dia. Una altra festa és l’asala que commemora el primer sermó de Buda. L’altra és la Kathina que marca la fi dels tres mesos de recés dels monjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada