Novament el pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha parlat clar i oportunament. Avui, dia de la manifestació per la dignitat dels catalans, ens ha recordat, en una magnífica entrevista als diaris Avui i El Punt, que “hauríem de sortir al carrer units. Si anem dividits no tenim tanta força. Hem de treballar aquesta assignatura de la unitat i l'hem d'aprovar en les coses que són fonamentals per al país”. Ha parlat de política des de la perspectiva d’una persona implicada però no vinculada a cap opció política. Ha estat clar quan ha insistit “hem d'intentar que després hi hagi un treball constant i únic en els temes fonamentals de construcció de país” perquè “veig que hi ha molta gent respectable per les responsabilitats que han tingut o pel coneixement que poden tenir del que va ser el pacte de les autonomies que diuen que s'ha acabat tota una etapa. És possible que l'etapa del pacte constitucional s'hagi acabat”.
La sensibilitat política de Josep Maria Soler no anul·la que és un home de fe, d’Església i, sobretot, un monjo. Així ho recorda evocant la figura del pare Sant Benet que demà es celebra la seva festa. La vida monàstica és una camí de cerca de Déu, però no d’aïllament del món. Per això el monestir de Santa Maria de Montserrat és “un monestir que viu el que es mou en el pensament actual i intenta confrontar-se amb aquest pensament i, és veritat, intenta fer veure certes incongruències que hi poden haver amb el pensament actual”. Com molt bé diu l’abat “Montserrat vivim entre el desert i la plaça del mercat” el monestir és desert perquè és “l'espai i un clima de solitud per a la vida contemplativa i de pregària i la plaça de mercat, que és allà on la gent viu, treballa i comparteix les seves preocupacions i els seus problemes”.
Com a monjo i Abat, i com home d’Església catalana està esperançat en el vigor del cristianisme. Creu que vivim una revifalla del sentiment religiós. Aquesta realitat obliga a modular el missatge de l’Església. “El llenguatge de l'Església és i ha de ser molt matisat i contrasta enormement amb el llenguatge mediàtic, de conceptes breus i sintètics d'avui dia. Fer formulacions sintètiques fa que se t'escapin conceptes importants. En tot cas, entenc que una assignatura pendent de l'Església és la comunicació. Cal trobar un altre llenguatge i uns altres mitjans”. D’aquí pocs dies farà 10 anys de la benedicció abacial de Josep Maria Soler. Han uns anys de vigor i consolidació d’una comunitat de pregària al servei de l’Església i societat catalana. L’Abat es sent satisfet d’aquests anys perquè veu que “la comunitat és viva, que continua tenint candidats que se senten atrets pel nostre model de vida, que és una comunitat que mira d'anar a fons en la pregària, que mira d'anar creixent en la vivència fraterna, en la comunió i estimació entre uns i altres i mira de continuar oberta i acollidora amb tothom qui ve”. Bona festa de Sant Benet.
La sensibilitat política de Josep Maria Soler no anul·la que és un home de fe, d’Església i, sobretot, un monjo. Així ho recorda evocant la figura del pare Sant Benet que demà es celebra la seva festa. La vida monàstica és una camí de cerca de Déu, però no d’aïllament del món. Per això el monestir de Santa Maria de Montserrat és “un monestir que viu el que es mou en el pensament actual i intenta confrontar-se amb aquest pensament i, és veritat, intenta fer veure certes incongruències que hi poden haver amb el pensament actual”. Com molt bé diu l’abat “Montserrat vivim entre el desert i la plaça del mercat” el monestir és desert perquè és “l'espai i un clima de solitud per a la vida contemplativa i de pregària i la plaça de mercat, que és allà on la gent viu, treballa i comparteix les seves preocupacions i els seus problemes”.
Com a monjo i Abat, i com home d’Església catalana està esperançat en el vigor del cristianisme. Creu que vivim una revifalla del sentiment religiós. Aquesta realitat obliga a modular el missatge de l’Església. “El llenguatge de l'Església és i ha de ser molt matisat i contrasta enormement amb el llenguatge mediàtic, de conceptes breus i sintètics d'avui dia. Fer formulacions sintètiques fa que se t'escapin conceptes importants. En tot cas, entenc que una assignatura pendent de l'Església és la comunicació. Cal trobar un altre llenguatge i uns altres mitjans”. D’aquí pocs dies farà 10 anys de la benedicció abacial de Josep Maria Soler. Han uns anys de vigor i consolidació d’una comunitat de pregària al servei de l’Església i societat catalana. L’Abat es sent satisfet d’aquests anys perquè veu que “la comunitat és viva, que continua tenint candidats que se senten atrets pel nostre model de vida, que és una comunitat que mira d'anar a fons en la pregària, que mira d'anar creixent en la vivència fraterna, en la comunió i estimació entre uns i altres i mira de continuar oberta i acollidora amb tothom qui ve”. Bona festa de Sant Benet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada