Ahir a les tertúlies de ràdio Estel, exercici pràctic de saber parlar i escolar, es comentà la situació econòmica, com no podia ser d’altre manera, i de manera especial les paraules del President Mas demanant als empresaris el seu compromís per tirar endavant el país. Les seves paraules eren sinceres, el Govern sòl no pot; necessita la cooperació activa de les persones que tenen capacitat d’iniciativa empresarial. Res a objectar. Perquè això és una estratègia de futur. Però,.... falta un tercer actor en el discurs del President: els bancs i aquelles persones que tenen els diners necessaris per invertir en els negocis productius. La sortida de la crisi és un tamboret de tres potes, però hi ha una molt coixa. Els que tenen els diners no els donen els empresaris perquè puguin crear riquesa. El diner està quiet, no circula.
Pot ser caldria incorporar en el debat polític algunes idees noves o insistir en algunes ja conegudes. Per exemple, si els que tenen els diners no es alliberen i això desestabilitza el país i ens empobreix, pot ser caldria pensar en algunes mesures reguladores del capital finançar més dures. No cal arribar a la nacionalització del sistema financer, però si resulta que algun banc o caixa necessiten tanta regulació de control i d’incentivació per invertir, pot ser si tindria sentit explorar la línia de la nacionalització. Una altra via creativa a explorar és estimular la inversió directa dels estalviadors als emprenedors a través del suport d’entitats públiques. Pot ser aquestes entitats haurien de ser capaces de propiciar l’encontra dels estalviadors amb els que tenen idees de negoci. Caldria educar a l’estalviador que, enlloc de buscar un rendiment segur en guardar els diners en el sistema financer podria buscar una seguretat similar, perquè està avalada per algun nivell de govern, amb els emprenedors dinàmics. Tot és possible, però cal tenir el coratge d’avançar per camins poc convencionals.
Pot ser caldria incorporar en el debat polític algunes idees noves o insistir en algunes ja conegudes. Per exemple, si els que tenen els diners no es alliberen i això desestabilitza el país i ens empobreix, pot ser caldria pensar en algunes mesures reguladores del capital finançar més dures. No cal arribar a la nacionalització del sistema financer, però si resulta que algun banc o caixa necessiten tanta regulació de control i d’incentivació per invertir, pot ser si tindria sentit explorar la línia de la nacionalització. Una altra via creativa a explorar és estimular la inversió directa dels estalviadors als emprenedors a través del suport d’entitats públiques. Pot ser aquestes entitats haurien de ser capaces de propiciar l’encontra dels estalviadors amb els que tenen idees de negoci. Caldria educar a l’estalviador que, enlloc de buscar un rendiment segur en guardar els diners en el sistema financer podria buscar una seguretat similar, perquè està avalada per algun nivell de govern, amb els emprenedors dinàmics. Tot és possible, però cal tenir el coratge d’avançar per camins poc convencionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada