Algun cop podem haver experimentat un sentiment de desorientació o de desconcert en relació a com actuem en la vida quotidiana. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares del què hem de fer. En aquests moments es bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem.“Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi”
(Jn 14,5-6)Les persones estem convidades a viure en fraternitat. Tots formen part de la gran família de la humanitat. Però sovint no actuem d’acord amb aquesta solidaritat fraternal. Anem atrafegats amb els negocis i les ocupacions ens impedeixen descobrir l’altre que reclama el gest solidari. Obrim els ulls de bat a bat per acollir aquesta germanor universal. “Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: Veniu, que ja tot és a punt. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se” (Lc 14,16-18)
La vida pot deparar-nos situacions difícils, però hem de tenir la fortalesa interior per no defallir. Hem de preparar l’esperit per poder suportar aquests moments d’abatiment, de dubtes irresolubles o d’insatisfaccions profundes. Aquests moments venen i ens han de trobar amb un esperit ferm. “Espera en el Senyor; sigues valent, que el teu cor no defalleixi” Salm 27 (26),14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada