La qualitat d’humanitat d’una societat es pot mesurar per la capacitat de compassió dels seus membres. La compassió emergeix de la misericòrdia de cor. Compadir-nos és posar-nos en la situació dels altres, comprendre’ls i compartir les seves dissorts i esperances, els seus sofriments i pors. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur”. (Mc 1,40-41)
No hem de perdre de perspectiva que cada persona, individualment, és la descendència d’altres persones que l’han precedit. Hi ha una memòria que es transmet de pares i mares als seus fills i filles que han de saber preservar i llegà a les generacions futures. Som responsables de la pervivència d’aquesta record que gràcies això és un llegat viu.
“El que vam sentir i aprendre,el que els pares ens van contar,no ho amagarem als nostres fills,i ells ho contaran als qui vindran:són les gestes glorioses del Senyor,el seu poder i els seus prodigis”(Salm 78/77 3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada