L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a que ho siguin. L'esperança és una certes que reclama el nostre testimoniatge al seu favor. Estem cridats a l'esperança. No és un optimisme irreal, aquesta esperança neix del convenciment profund que l'amor tot ho pot i tot ho salva. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el que seran saciats". (Mt 5,4-6)
La sal té la funció de salar i potenciar el gust. Aquesta és la seva funció. Sense ella, els aliments no tenen gust. Si hem de ser sal, vol dir que hem de ser testimonis de la veritat que hi ha en la causa de Jesús. El nostre testimoni és fer el bé, testimoniar l’amor. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada?” (Mt 5,13)
Les persones som limitades, especialment alhora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. Aquesta convicció pregant per tenir obertura de pensament i de cor, i tenir disponibilitat a acollir nous consells i adoptar noves actituds per caminar per la vida. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm25/24 -4b,5a)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada