La raó ens proporciona saviesa i coneixement, però el misteri de la vida es compren des del cor. A partir de la senzillesa del cor es pot descobrir el valor de la transcendència en tot allò que fem i ens passa cada dia. En cada instant de la quotidianitat és possible contemplar la revelació de l’amor que sosté i dona sentit a la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25).
La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia podem entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor”. (Mt 11,28)
La confiança és un dels fonaments de la vida cristiana. Ella no és una paciència resignada, sinó la certesa de que la causa del just i les causes justes guanyaran i que l'amor desinteressat allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu, retrobar-lo en la profunditat del cor i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34/33. 9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada