Viure comporta estimar als altres. No és un declaració genèrica, abstracte, sinó un compromís d’amor al proïsme. No podem ser indiferents a la seva situació. Hem d’adoptar actituds concretes que orienten el nostre comportament per fer entenedor i visible aquest amor. Les següents paraules ens proposen algunes idees en aquest sentit. "No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guïi pels propis interessos, sinó que miri pels altres" (Fl 2,3-4)
L’amor a les persones té moltes manifestacions. Una d’elles és l’acolliment i el respecte al altres. La fidelitat en l’amor exigeix constància i respecte, accessibilitat i proximitat. Qui estima està sempre al costat i a prop de l’estimat. Qui estima enforteix el seu esperit i creix interiorment.
“Em prosterno davant el santuarii enalteixo el teu nom,perquè estimes i ets fidel:les teves promeses sobrepassenel que havíem sentit de tu.Quan jo t'invocava, m'has escoltat,has enfortit la meva ànima”Salm 138 (137),2-3
Hem de viure fent el bé. Això vol dir practicar la justícia, atendre els bons consells, respectar les diferències i estimant sense esperar res a canvi. Fer el bé és això i moltes coses més. No tothom comparteix aquest anhel i ens tempta a apartar-nos ‘en. Hem de mantenir-nos ferms i perseverar en la causa de la justícia. “Feliç l'home que estima de cor la Llei del Senyor i la repasa de nit i de dia; dona fruit quan n'és el temps”
(Salm 1,2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada