L’accés a Déu i la vivència del transcendent neixen d’una trobada personal i única amb Jesús, qui es mostra com la porta que acosta i fa comprensible el misteri diví. Gràcies al seguiment de la seva causa se’ns revela el sentit profund de l’existència. Així, a partir d’aquesta connexió i de l’amor lliurat als germans des dels petits gestos quotidians, Déu es deixa trobar, pren rostre i es converteix en una autèntica experiència interior. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist” (Jn 14,6-7).
La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30)
La confiança fa més fàcil transitar per la vida. Ser desconfiats crea desassossec i pertorba l’esperit. La intranquil·litat no ajuda a tenir la serenor necessària per afrontar els diferents reptes que se’ns plantegen quotidianament. Necessitem tenir uns referents clars i sòlids en els quals poder confiar en els moments difícils.
“El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
(Sl 27(26),1-3)
