¿Radicalització de l'Islam o islamització del radicalisme?

A França, els diferents atemptats perpetrats per Estat Islàmic, ha obert un interessant debat en relació al perfil dels terroristes, les causes de la seva radicalització i les relacions amb el gihadisme violent. El debat està polaritzat, bàsicament en dues qüestions. La primera, està relacionada amb el concepte radical, es critica l’excessiva banalització d’aquest concepte i la fàcil associació que pot fer-se entre la radicalitat, l’islamisme i la violència.

La segona qüestió gira entorn al debat ocasionat per dos punts de vista enfrontats alhora de valorar els orígens dels francesos compromesos amb la gihad violenta. Aquest debat es resumeix en les propostes defensades per dos grans especialistes com Gilles Kepel i Olivier Roy: ¿estem davant la "radicalització de l'Islam" o una "islamització del radicalisme"? Novament, el lligam entre els dos punts de vista està en l’ús de la paraula radical i la seva associació amb l’islamisme. Kepel considera que la “tercera generació” de l’islam a França té un greu problema. Aquests són ciutadans amb tots els drets polítics i socials com la resta de francesos, però pateixen més els efectes de la crisi. Això els porta a repensar la seva identitat i revalorar la dimensió comunitària de l’islam. Una minoria d’aquests joves , el procés de reislamització és radical i ostensible, inspirat amb el salafisme saudita, que els porta a combatre els impius i infidels d’occidentals.

Olivier Roy proposa una altra anàlisi. Per a ell, el procés dels joves radicals no és lineal. No necessàriament es comença per una adhesió al salafisme i evoluciona cap a la gihad. La majoria dels joves terroristes tenen una formació religiosa superficial, són poc practicants de la religió. Culturalment segueixen els mateixos patrons que altres joves. En aquests sentit es poden considerar joves occidentalitzats. El que és sorprenent és que, quan es radicalitzen ràpidament s’adhereixen a la gihad violenta i troben en l’Alcorà la legitimitat de la seva violència. Roy suggereix que aquesta radicalització és principalment un conflicte generacional. La practiquen, en un moment donat, uns joves que no volen la cultura dels seus pares i refusen. La violència a la qual pertanyen és una "violència moderna". En el seu comportament hi ha una revolta social contra la discriminació que pateixen a l'escola o a la feina. Per això, Roy sosté que "no hi ha una radicalització de l'Islam”, sinó una islamització del radicalisme.

Anunci del Ramadà 2016

El Consell teològic musulmà de França a publicat una nota informativa fixant les dates de celebració del Ramdà d’aquest any. Aquesta nota explica que, tenint en compte diversos elements de caire astronòmic basats en criteris científiques, el consell declara que està en condicions de poder afirmar de forma precisa sobre el mes de Ramadà de l’any 1437 H (2016) que hi haurà la conjunció lunar el diumenge, 5 de juny de 2016, a les 02:59 GMT (16:59 hora de París). Les dades astronòmics confirma que la lluna creixent, d'acord amb els criteris del Consell Europeu per les Fatwa i la recerca (ECFR), reunirà les condicions per ser visible el dilluns 5 de juny en l'àrea àmplia que compren el sud i oest del continent africà fins el conjunt de l'Amèrica Llatina i els Estats Units.

Per l’inici del mes Shawwal (dècim mes del calendari musulmà) de l’any 1437 H (2016), la conjunció lunar es durà a terme el dilluns, 4 de juliol de 2016 a les 11:01 GMT (13:01, hora de París). D'aquesta manera la visió de la lluna serà possible en el mateix dia a l'àrea ampliada a l'oest d'Amèrica Llatina. Així, d’acord amb aquestes dades científiques el primer dia de Ramadà serà dilluns, 6 de juny de 2016, i l’Aïd al-Fitr, la fi del Ramadà, serà el dimarts 5 juliol de 2016.

La islamofòbia dins l’estratègia de la re-islamització

Estat Islàmic ha donat a la lluita ideològica tanta importància com els seus actes terroristes. Per tal d’aconseguir commoure als musulmans, especialment els que han de ser els seus prosèlits, Estat Islàmic presenta als creients de l’islam com a víctimes d’un procés de persecució. La idea central de l’estratègia de re-islamització propiciada pels salafistes gihadistes es fer dels musulmans una comunitat diferenciada dins de les pròpies societats europees a fi de resistir la creixent islamofòbia. Per l’èxit d’aquesta estratègia cal un pas previ: procurar que els europeus musulmans trenquin els seus vincles amb la societat on viuen i transitin, a través d’un procés de des-identificació social i de trencament dels seus sentiments de pertinença, cap la integració d’una comunitat musulmana global.

Un cop fet aquest recorregut, el següent pas és aconseguir que aquestes comunitats des-identificades protegeixen els combatents gihadistes retornats a Europa amb la missió d’actuar com agents actius d’Estat Islàmic. Per fer-ho es magnifiquen les tendències islamofòbiques presents en les societats europees i es presenten els musulmans, en general, com a víctimes del brots de xenofòbia i racisme apareguts com a resposta dels atemptats gihadistes. Estat Islàmic es mou dins del cercle, prou conegut en la psicologia social, de presentar l’agressor com a víctima, en aquest cas víctimes de l’odi a l’islam. Una part dels gihadistes retornats es dediquen a aquesta lluita ideològica orientada a atiar el sentiment de persecució dels musulmans a fi d’aconseguir generar, en una part dels ciutadans musulmans europeus, un sentiment d’odi a tot el que és occidental. A la fi d’aquest procés, és d’esperar el sorgiment d’un nou sentiment de pertinença: ser membres d’una àmplia comunitat de creients en l’islam que té en el califat el lloc esperada on poden viure plenament la seva religió.

Re-islamitzar els musulmans

No sembla que els atacs terroristes d’Estat Islàmic a Europa siguin com a resposta dels atacs militars europeus a l'Orient Mitjà. L’objectiu dels islamistes d’Estat Islàmic no és cap reacció als èxits de l’ofensiva militar, sinó unir i re-islamitzar al conjunt dels musulmans més enllà dels que manifesten unes adhesions fonamentalistes. Les actuacions d’Occident a l’Orient Mig no formen part de les cadenes de causa efecte associades a les tensions provocades per la resposta occidental a l’ofensiva del terrorisme islamista.

La base de l’ofensiva d’Estat Islàmic a Europa, per ara circumscrita a França i Bèlgica, és el resultat de l’anomenada tercera onada del gihadisme teoritzada, en el seu moment, per Abu Musab al-Suri en el seu llibre "Crida a la resistència islàmica global". D’acord amb aquests principis el que Estat Islàmic ha posat en marxa a Occident és una combat fonamentat en una determinada comprensió de l’Islam. Bàsicament assistim a un enfrontament religiós, segons els paràmetres d’aquests fanàtics islamistes, que fan servir la lluita armada per estendre la seva comprensió de l’islam. En cap cas, en contra del que sostenen algunes persones, el terrorisme islamista a Europa no és l’expressió d’uns revolucionaris que instrumentalitzen l’islam.

Estat Islàmic, canvia la seva estratègia a Europa

Durant mesos, molts analistes improvisats del terrorisme islamistes insistien que el perill pels europeus estava en la proliferació de llops solitaris escampats pel continent. Però les investigacions sobre el darrer atemptat de Brussel·les del 22 de març evidencien el seu lligam amb l’atemptat de Paris el 13 de novembre del 2015. El perfil dels terroristes implicats en aquests atemptats demostra que tots ells estaven perfectament entrellaçats a partir d’un nucli de gihadistes retornats de Síria. L’anàlisi d’aquestes persones aporta unes conclusions desconcertants i preocupants. Fins fa poc, tothom considerava que Estat Islàmic, a diferència d’al Qaeda, no estava interessat en atacar Europa. Més aviat, els seus objectius a curt terme, eren enfortir i ampliar els territoris conquerits a Síria i Iraq.

Els atacs a Brussel·les i París revelen un canvi en l'estratègia d’Estat Islàmic. Les investigacions sobre aquests atemptats demostren les estretes connexions entre les dues accions. Les evidències senyalen que existeix una extensa xarxa  de terroristes d’Estat Islàmic a Europa amb prou logística per actuar. Alguns analistes suggereixen que el nombre de retornats disposats a actuar a Europa són molts, es parla d’unes 400 persones. Per algunes dades aportades pel New York Times, Estat Islàmic té una unitat específica per dirigir les actuacions a Europa sota la supervisió directe del califa Abu Bakr al-Baghdadi.

La situació és preocupant. L’amenaça de l’Estat Islàmic a Europa és molt superior a la que es pensava en un primer moment. Res a veure amb les accions aïllades dels llops solitaris. Estat Islàmic té a Europa una xarxa operativa ben organitzada, entrenada i capacitada per actuar. No és improbable que, malgrat els bons resultats policials, baixi la intensitat del terrorisme d’Estat Islàmic. Es tracta d’una organització que s’ha tornat global i no hi ha indicis que abandoni la seva espiral d’atemptats a Europa. Ens hem de preparar per adaptar-nos  a aquesta nova situació. Si els serveis d’intel·ligència europeus no saberen en el seu moment copsar aquest canvi d’estratègia d’Estat Islàmic, és d’esperar que el governs europeus sàpiguen adoptar ara les accions polítiques pertinents per evitar que la barbàrie del terror malmeti els valors democràtics i la convivència a Europa.

Glosses per la vida quotidiana

L’egoisme, les pors o les cobdícies de les persones tanca els cors a l’estimació. Això genera patiment i sofriment a altres persones. Aquestes persones necessiten, en primer lloc, ser acollides en la misericòrdia i consolades, tot seguit, alliberades gràcies a l’amor sens límits. Confiem amb la força de l’amor que venç totes les limitacions. “El Senyor és a prop dels cors que sofreixen salva als homes que se senten desfets. Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera”

Per anar per la vida, hem de ser el màxim de sincers. Hem de ser persones exemptes d’hipocresia o simulació. És el mateix que dir sempre la veritat, allò que sentim o pensem realment; que no som falsos o dissimulem. Cada dia tenim múltiples ocasions per ser transparents. El mateix que diem per les persones és aplicable a les institucions, especialment a les polítiques i als polítics. “Qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmescari les seves obres. Però els que viuen d’acord amb la veritat si que busquen la llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons la llum”

La vida alguns cops es torça, ens generen dubtes i ens provoca neguit. Hem de saber dominar aquests moments, procurant que no siguin ells els que ens condicionin. Tenim prou recursos per recobrar la serenor i viure les adversitats amb tranquil·litat. "El Senyor m'il·lumina i em salva /¿qui em pot fer por? / El Senyor és el mur / que protegeix la meva vida, / ¿qui em pot esfereir?

Glosses per la vida quotidiana y

Per ser creient no calen masses rituals complexos ni escenificacions florides de la fe. Més aviat, passa el contrari. Cal proclamar una fe senzilla basada en la creença que neix de la confiança de la manifestació que Déu és amor i que l’estimació tot ho pot, tot ho transforma, renova l’esperit i agermana les persones. “Vós no voleu oblacions ni sacrificis, I m’heu parlat a cau d’orella; no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí hem teniu” (Sl 39)

El diàleg de Jesús amb Nicodem és contundent. És clar quan diu: cal néixer de nou. La proposta no és cap abstracció. Per recuperar la joia interior cal obrir-se a un esperit nou que ens ajuda a renovar el cor i canviar d’actituds. L’amor, l’estimació plena als demés, la sol·licitud a l’amor que reclamen els altres ens ajuden a descobrir aquesta dimensió interior que allibera i transforma. "Jesús digué a Nicodem: “Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit”l