L’egoisme, les pors o les cobdícies de les persones tanca els cors a l’estimació. Això genera patiment i sofriment a altres persones. Aquestes persones necessiten, en primer lloc, ser acollides en la misericòrdia i consolades, tot seguit, alliberades gràcies a l’amor sens límits. Confiem amb la força de l’amor que venç totes les limitacions. “El Senyor és a prop dels cors que sofreixen salva als homes que se senten desfets. Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera”
Per anar per la vida, hem de ser el màxim de sincers. Hem de ser persones exemptes d’hipocresia o simulació. És el mateix que dir sempre la veritat, allò que sentim o pensem realment; que no som falsos o dissimulem. Cada dia tenim múltiples ocasions per ser transparents. El mateix que diem per les persones és aplicable a les institucions, especialment a les polítiques i als polítics. “Qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmescari les seves obres. Però els que viuen d’acord amb la veritat si que busquen la llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons la llum”
La vida alguns cops es torça, ens generen dubtes i ens provoca neguit. Hem de saber dominar aquests moments, procurant que no siguin ells els que ens condicionin. Tenim prou recursos per recobrar la serenor i viure les adversitats amb tranquil·litat. "El Senyor m'il·lumina i em salva /¿qui em pot fer por? / El Senyor és el mur / que protegeix la meva vida, / ¿qui em pot esfereir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada