Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“A mida que la Paraula ens va fent penetrar el Misteri de Jesucrist, va evangelitzant de mica en mica la nostra personalitat i creant-hi una llibertat interior cada vegada més gran”. (P. Abat Josep Mª Soler, 28 de juny de 2013).

“Una ètica de vertader progrés vetlla pel benestar de tota vida humana, especialment per la dels més fràgils, la d’aquelles persones que, per si soles, no poden subsistir”. (Francesc Torralba, Avui, 26 d’abril de 2014).

“Disposem-nos, doncs, d’una vegada, a seguir el Verb, cerquem aquest repòs, refusem la riquesa i l’abundància en la vida pressent” (Dels sermons de sant Gregori de Nazianz, bisbe).

“Algunes  actituds que ens ensenyen els Mags:

1) Cercar permanentment: és possible trobar el signe indicador del que he de fer. Els mags van veure l'estrella.

2) Seguir la Llum: la moció interior, el que eixampla l'ànima, allò en el que se sent força i pau suficients. Els Mags van seguir la llum que els va conduir fins a Betlem.

3) Tenir en compte les mediacions, fins i tot aquelles que semblen estranyes i paradoxals, però que es poden convertir en indicadores del camí a seguir. Herodes es va convertir en mediació paradoxal que va orientar als Mags.

4) Adorar: com a gest amorós, filial, amical, possibilitat d'expressar la vocació essencial de l'ésser humà. Els Mags prostrats van adorar Jesús en braços de Maria.

5) Compartir: la generositat, el regal, la sensibilitat, donen possibilitat de fer créixer la fe, que es manifesta en donació. Els Mags van oferir els seus dons al Nen.

6) Augmentar la bellesa: or, encens i mirra, símbol de lloança, esplendor, harmonia, gratuïtat que fan de l'existència grata i entranyable. "La riquesa que s'ha regalat a l'Infant de Betlem s'adequa a tothom i tots la necessitem com el pa. El que treu la bellesa a un nen, per convertir-lo en alguna cosa útil, no l'ajuda, sinó que li causa dany: li treu la llum sense la qual tots els càlculs són freds i es converteixen en res "(Benet XVI).

7) Obeir: encara que costi despulla del camí conegut, de la seguretat acostumada, de la convivència amb les persones estimades. Els Mags es van tornar a la seva terra per un altre camí” (anònim, 7 de gener).

L’extrema dreta i el feixisme contraris a la causa de Jesús

Avui, a la missa de la meva parròquia, mossèn Francesc Romeu, ha avisat als feligresos dels riscos latents en els postulats de l’extrema dreta i del feixisme que semblen revifar-se en la nostra societat. Ens ha advertit dels perills associats a les seves propostes polítiques perquè la majoria d’elles no són democràtiques i atempten a la dignitat de les persones. La majoria d’aquestes propostes, ha dit, no s’ajusten als principis i valors de l’Evangeli. De manera molt pedagògica, el rector de la parròquia, ha fet uns contrapunts entre el que diuen aquestes formacions, especialment el que s’ha pogut conèixer darrerament, i els referents evangèlics que han de guiar les actuacions dels cristians. He trobat aquestes reflexions molt necessàries, encertades i oportunes.

L’Església catòlica espanyola, en general, està força passiva davant la irrupció de l’extrema dreta i el feixisme en el panorama polític d’aquest país. Trobo a faltar veus qualificades de les institucions catòliques dient el que ha dit avui el rector de la meva parròquia. Cal argumentar més i denunciar des de la fe que les propostes de l’extrema dreta i dels feixistes són incompatibles amb la causa de Jesús. Les autoritats eclesials haurien de neutralitzar l’apropiació que l’extrema dreta i els feixistes fan de l’Evangeli de Jesús i de l’imaginari col·lectiu dels catolicisme. La causa de Jesús està ben allunyada dels postulats de les forces polítiques que postulen desigualtats socials, autoritarisme, odi als forasters i són insensibles a les demandes dels més febles. El judici cristià no pot ser neutral amb aquestes formacions polítiques i per això resulta reconfortant trobar veus, dins de la pròpia Església catòlica, que recorden als seus feligresos que l’extrema dreta i el feixisme són incompatibles amb l’amor, la misericòrdia i la compassió de Jesús.

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19).

L’Evangeli és una crida oberta a totes les persones, però hi ha una opció preferencial pels pobres, pels marginats, per les persones que pateixen qualsevol mena d’injustícia o necessiten algun tipus de consol. Tots ells són els destinataris de la Bona Nova. “Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: «Senyor, si vols, em pots purificar» Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur» A l'instant li desaparegué la lepra”. (Lc 5,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor als altres és la clau de volta que dóna sentit a la vida dels cristians. Gràcies a l’estimació, vivim. No podem estar en pau amb nosaltres mateixos si consentim que hi hagi persones que pateixin qualsevol tipus de necessitat. "Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem als germans. Qui no estima continua mort" (1Jn 3,14)

L’amor és font de vida, qui no estima està com mort. L’estimació proporciona l’experiència de la transcendència i alimenta la vida interior de les persones. L’amor ens agermana. Les persones hem de donar comptes no del que creiem, sinó de l’amor que tenim. “Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

L’amor ens defineix com a cristians. La fe cristiana no són només un conjunt de dogmes i normes, més aviat aquests aspectes són accessoris, el que és important és la pràctica de l’amor als altres. La vivència interior de l’amor ens apropa a l’experiència íntima de Déu.

“Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud”. (1Jn 4,11-12)

Crear un bloc democràtic contra el feixisme

Un nou fantasma recorre Europa: el feixisme. Tot i que aquest nom pot semblar lleugerament imprecís, serveix per englobar aquelles opcions polítiques que neguen la llibertat, exalten la tradició i el retorn als referents judeocristians, combaten l'estranger, son masclistes, neguen els crims de les dictadures feixistes i tendeixen a resoldre autoritàriament els conflictes. Espanya no es una excepció. La irrupció de VOX ho confirma. La lectura de les seves condicions per pactar amb el PP per la presidència d’Andalusia es una bona evidència que VOX es una formació política homologable amb el feixisme. Aquesta circumstància canvia el panorama polític espanyol i condiciona les estratègies polítiques i, de manera especial, el procés independentista.  Aquest, si actua hàbilment pot  veure's beneficiat d’aquesta situació.

A Europa s’estan consolidant dos blocs. Per una banda, s’alineen els països que la seva governança es basa en pactes de forces de dretes amb partits d'extrema dreta; i, per altra banda, hi ha països on les forces democràtiques han pactat aïllar seriosament l'extrema dreta. Aquestes dues estratègies ben segur prefiguraran l'esdevenir europeu immediat. L'independentisme, mancat d’amplis suports institucionals internacionals, ha d’interrogar-se si ha de ser neutral en aquesta disjuntiva estratègica. Per la seva naturalesa original, l'independentisme ha d’alinear-se sens dubte en el bloc democràtic i combatre el bloc de l’extrema dreta. Aquesta opció, en l'actual panorama polític espanyol, vol dir frenar la solidesa de l'aliança PP-C's-VOX enfortida pels pactes andalusos. L'únic camí per evitar la consolidació de l'extrema dreta en l'escenari polític espanyol es consolidar un bloc democràtic. Les forces independentistes podrien tenir la iniciativa política de crear aquest bloc democràtic i establir una agenda política que permeti salvaguardar la democràcia. És evident que, dins d’aquesta agenda, a curt termini hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’Estat, per una banda, i els de la Generalitat, per una altra. A més, d’altres iniciatives. Aquest horitzó hauria de condicionar l’estratègia de l'independentisme i fer d’això la seva millor carta de presentació a Europa.

Pecat i perdó

El pecat està present en el món. Per això Déu ens demana tenir la voluntat de sotmetre el pecat. Quan Déu dialoga amb Caín li diu: “si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar” (Gn 4,7). Malgrat l’existència del pecat, que està present com a mal que espera temptar, Déu sempre salva tot i que també castiga. Dins del mal i de les situacions adverses; dins dels moments difícils Déu sempre perdona "Noé obtingué el favor de Déu" (Gn 6,8), "Déu salva per una aliança" (Gn 6,18). Però aquest Déu d'amor també castiga, per això castigà amb el diluvi; però dins d'aquest càstig (adversitat) Déu decidí salvar a Noé i perdonà "no tornaré mai més a maleir la terra" (Gn 8,21).

El pecat més gran és no estimar als germans. El gran pecat contra el germà és fer-li ma, emprar la violència contra ell. Després que Caín matés al seu germà Abel, Déu li pregunta "¿On és el teu germà?" (Gn 4,9). Aquesta pregunta ressona sempre en la consciència dels creients. La vida humana esdevé sagrada "demanaré compte de la vida de l'home a qualsevol germà seu" (Gn 9,5), "qui vessi la sang de l'home, per l'home serà vessada la seva sang; ja que a imatge de Déu ha fet Déu l'home" (Gn 9,5-6). La contundència de les paraules de Déu esdevenen un imperatiu impossible d’oblidar.

Els valors dels polítics

La política és necessària per organitzar la societat. L’espai públic ha de ser un espai ordenat i això ho garanteix la política. Gràcies a la política les persones poden expressar les seves necessitats i, a través del diàleg i el consens, trobar aqueles alternatives que contribueixen a resoldre-les. La política necessita dels polítics. Persones compromeses en la construcció d’aquest ordre i aquestes respostes. L’acció política s’ha de fonamentar en uns valors sòlids, capaços d’aportar confiança i credibilitat. Els valors que cal desitjar i esperar en els polítics són:

a) Honestedat, que es pot expressar com la coherència entre allò que es diu i allò que es fa.

b) Servei, que significa assumir que la responsabilitat d'exercir un poder polític és per fer el bé general, fins hi tot per sobre els interessos de partit.

c) Llibertat, la persona ha de mantenir-se en tot moment lliure, tant davant de les circumstàncies relacionades amb la seva responsabilitat com del propi partit. Una bona educació d'aquesta llibertat és practicar la dinàmica del provisional.

d) Austeritat, l'acció política comporta una litúrgia externa que cal assumir, però s’ha d’ evitar quedar-se presoner d'ella i no fer de la litúrgia una afirmació de l'autoritat.

e) Compassió, significa estar atent i compromès per aquells que menys tenen o els que no tenen veu. La persona política ha de saber compartir i fer que la llei estigui al servei de les persones i no al inrevés.

f) Humilitat, si el polític és un servidor ha saber que el seu estatuts no és perquè el serveixin sinó per servir. Tot això es veu en els petits detalls de la vida quotidiana.

g) Confiança, és norma que un polític tingui dubtes, especialment en el moment de prendre decisions, en aquests moments cal que aquesta persona tingui confiança en ell mateix. En aquests moments hi juga un paper important el grup humà que acompanya el polític, especialment perquè ell pot aportar referents per consolidar aquesta confiança