L’amor als altres és la clau de volta que dóna sentit a la vida dels
cristians. Gràcies a l’estimació, vivim. No podem estar en pau amb nosaltres
mateixos si consentim que hi hagi persones que pateixin qualsevol tipus de
necessitat. "Nosaltres sabem que hem
passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem als germans. Qui no estima
continua mort" (1Jn 3,14)
L’amor és font de vida, qui no estima està com mort. L’estimació
proporciona l’experiència de la transcendència i alimenta la vida interior de
les persones. L’amor ens agermana. Les persones hem de donar comptes no del que
creiem, sinó de l’amor que tenim. “Estimats
meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui
estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no
coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)
L’amor ens defineix com a cristians. La fe cristiana no són només un
conjunt de dogmes i normes, més aviat aquests aspectes són accessoris, el que
és important és la pràctica de l’amor als altres. La vivència interior de
l’amor ens apropa a l’experiència íntima de Déu.
“Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també
nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l'ha vist
mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha
arribat a la plenitud”. (1Jn 4,11-12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada