Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moltes persones ocupades per fer carrera, per lluir més que els altres. Sovint, les relacions humanes estan mediatitzades pels interessos, especialment l’afany de poder. Seguir la causa de Jesús comporta situar-se en una altra perspectiva. Significa optar a favor dels descartats per la societat, els invisibles pels poderosos de la societat. “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35) 

 Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi”. (Mt 16,24)". 

 L’esperança se sosté en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels seus sofriments. “Feliç tu que has cregut ! : Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5) 

Les persones grans estan més exposades als canvis, siguin quins siguin. Ho hem vist recentment amb la pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol tractar-los amb displicència o gens de respecte. L’amor i l’estima han de presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Que millor que desitjar la pau als altres!. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món”. (Jn 16,33) 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat en llums ens ho aclareix. Però, perquè això sigui possible cal tenir la ment oberta i ser receptibles a acollir aquesta ajuda. Gràcies a ella podrem comprendre allò que està amagat a la nostra intel·ligència. "L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26) 

¿Què és la veritat? Ha d'haver-hi una resposta a aquesta pregunta que no sigui la imposició del pensament únic. ¿Pot ser la veritat està al carrer on passa allò que escriví Mario Benedetti: “y en la calle codo a codo, somos mucho más que dos”? El camí de la veritat és el diàleg, la trobada on s’escolta i es parla. No hi ha espai pel relativisme. Hi ha una veritat que ordena i endreça la vida. “Consagreu-vos en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m’hi heu enviat a mi” (Jn 17,17-18).

Glosses per la vida quotidiana

Alguns cops ens sentim tristos. Pensem que som desafortunats o que acumulem més calamitats de les que podem suportar. Fins i tot podem tenir la sensació que hi ha persones satisfetes del que ens passa. En aquests moments, no hem de defallir perquè l’esperança que tenim és més forta i sòlida que tot això. “El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Una alegria que ningú us podrà prendre”. (Jn 16,20)

Hem de confiar que no estem sols en tot allò que creiem i fem. Hi ha la companyia de molta gent que creu i fa el mateix que nosaltres. Estem en comunió amb ells formant una gran família. També tenim una companyia interior que neix de la confiança amb l’amor que Jesús ha dit que el Pare té amb tothom que estima als altres. Aquesta confiança s’experimenta en el cor. “No tinguis por. No deixis de parlar, jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal”. (Ac 9,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta, és molt més que no dir mentides. La veritat a la qual estem cridats està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. Ella neix de l’amor ple entre les persones i ens ajuda a ser respectuosos, amables, acollidors i solidaris amb els altres. Tothom que estima és testimoni d’aquesta veritat que pot canviar el món.“Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi” (Jn 15,26) 

Penso que ha d’haver-hi principis sòlids i estables que ordenin la vida de les persones. Són els referents que permeten contrastar les nostres actuacions, verificar la coherència del que fem i donar-nos la pau interior que fem el que és el més adequat. Hi ha una veritat que és comuna associada al mateix fet d’existir i la seva acceptació és irrenunciable. Aquesta veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13) 

Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Sobretot ara, que vivim en temps imprevisibles. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment estarà ben fonamentat si parteix d’uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem explicar el sentit de la nostra esperança. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència” (1Pe 3,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Les comunitats humanes es mantenen unides pels vincles que els seus membres estableixen. La comunitat dels cristians té el vincle de l’amor com el gran signe de relació. Gràcies a l’amor es manté unida i es projecta a la societat a fi de fer el bé. Aquest és el gran signe que l’hauria de diferenciar d’altres grups humans. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9) 

L’amor tot ho pot i transforma les relacions humanes. Gràcies a l’amor les persones som acceptades tal com so i l’estimació ajuda a canviar aquells aspectes que poden ser conflictius. L’estimació canvia les nostres febleses en oportunitats de renovellament interior. L’amor dona sentit a l’existència humana i aporta pau interior. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12).

Glosses per la vida quotidiana

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè ens estimem. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries, acollidores i perquè estimem. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. Per aconseguir la pau cal treballar per la justícia. Ser constructors de la pau és lluitar contra les injustícies origen de desigualtats que alteren la convivència. Donar una oportunitat a la pau és confiar en la bondat de l’amor. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27). 

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les ciutats, viles o pobles on vivim han de ser llocs ben construïts perquè les persones hi visquem bé, ens relacionem i gaudim de la vida. Les autoritats de les ciutats, viles i pobles justos, han de vetllar perquè no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Els llocs on vivim han facilitar la humanització de la societat, tenir cura de la salut i educació dels ciutadans i procurar-ne el seu benestar. Les ciutats i pobles han de procurar produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 122, 3-5)