Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta, és molt més que no dir mentides. La veritat a la qual estem cridats està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. Ella neix de l’amor ple entre les persones i ens ajuda a ser respectuosos, amables, acollidors i solidaris amb els altres. Tothom que estima és testimoni d’aquesta veritat que pot canviar el món.“Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi” (Jn 15,26)
Penso que ha d’haver-hi principis sòlids i estables que ordenin la vida de les persones. Són els referents que permeten contrastar les nostres actuacions, verificar la coherència del que fem i donar-nos la pau interior que fem el que és el més adequat. Hi ha una veritat que és comuna associada al mateix fet d’existir i la seva acceptació és irrenunciable. Aquesta veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13)
Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Sobretot ara, que vivim en temps imprevisibles. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment estarà ben fonamentat si parteix d’uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem explicar el sentit de la nostra esperança. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència” (1Pe 3,15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada