Glosses per la vida quotidiana

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34(33), 9) 

L'experiència vital per un creient és un itinerari espiritual, de vida interior plena, però també porta a adoptar un comportament ple de virtuts.

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la". 
(Salm 34(33) 14-15 

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc,1,15)

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment està ben fonamentat en uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem donar raó de l'esperança. Això és el que dona solidesa a la fe. "La part que la verge prudent ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 10,42) 

 Hi havia un emperador romà que distingia als cristians com aquelles persones que s’estimaven i estimaven. Bona definició que mereix ser recordada i practicada. L’amor tot ho pot i és gratificant. Ens allibera dels egoismes i asserena l’esperit. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

Creure és una decisió personal fonamentada en un convenciment interior no demostrable. La raó ens ajuda a explicar i comunicar aquesta creença, però no la justifica. La fe brolla en el cor a partir de la trobada personal amb Déu com experiència de sentit de vida. Aquesta vivència genera confiança i adhesió. “Tomàs, ¿perquè m’ha vist has cregut? Feliç els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29) 

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen a estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot se supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

 Hem de mantenir-nos ferms en les nostres creences i confiar en elles. Hem de tenir les nostres esperances fonamentades en principis sòlids capaços de sostenir-nos en el dia a dia, especialment quan la realitat sembla fer-nos trontollar o dubtar de les nostres creences. No estem sols i la llum ens ajudarà a seguir caminant.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill
Salm 34 (33) 7-8

Glosses per la vida quotidiana

Recentment, hem celebrat la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, dos apòstols fonamentals del cristianisme. La seva vida i els seus escrits són bàsiques per renovar les arrels de la fe personal i la confiança en el que significa Jesús per a totes les persones que es confessen cristians. En tot moment hem de saber ser testimonis de Jesús i si ens mantenim fidels a la seva proposta de vida. La confiança és font d’esperança. Hem d’aprendre a confiar. La confiança s’educa i es practica. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar-nos que podem confiar en els altres. No tanquem el nostre cor a la confiança.

"Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill".
Salm 34,6-7

La vida ens mostra cada dia petits instants per ser feliços. El camí de la felicitat no es troba en grans esdeveniments o en la possessió de riqueses, sinó ens situacions concretes que reclamen la nostra atenció perquè són moments per estimar i ser estimats. Són instants on descobrim que és més important ser que tenir.

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.”
(Salm 128,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42) 

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. La regla d’or de totes les religions és estimar al proïsme sense cap restricció. Estimar és donació als altres sense esperar-ne res Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 7,12) 

Hem de jutjar les persones, més enllà de les seves aparences i el que diuen. Tothom ha de ser valorat en el que és, en el seu cor i allò que fa. Entre el dir i fer es mostra la coherència de les persones. L’acolliment misericordiós obre el nostre cor al cor dels altres més enllà de les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar les persones per les nostres impressions. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

De tant en tant és bo aturar-nos i contemplar el que ens envolta. Així ens n'adonarem com la bellesa està a prop nostre en detalls senzills o en la manifestació d’obres humanes, grans o petites, o en la mateixa natura. Per fer-ho cal tenir una mirada contemplativa i pau interior per tal de gaudir del nostre entorn. “Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima. La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat” (Salm 111, 2-3) 

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5,39) 

Estimar és una manera d'estar en la vida. L'amor als altres és un compromís solidari amb ells, perquè això vol dir que ens importen com a germans. No som indiferents a la seva situació. Per estimar cal sortir d'un mateix i descobrir la realitat diversa dels altres. Però, estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor amb els enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que hi hagi persones que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,44-46) 

Fer el bé, practicar la justícia, conrear la vida interior, pregar són comportaments de la vida cristiana. Cal procurar fer-los de forma continuada al llarg de la vida, incorporats com una actitud normal a la forma de viure. El que no cal és fer-ne ostentació per conrear la coneixença dels altres. Aquestes actituds han de brollar de la intimitat del cor com un camí de perfecció personal i de coherència amb la creença. “Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà” Mt 6,3-4)