Evolució demogràfica del cristianisme en els darrers 100 anys – IV

L’estudi del centre Pew d’investigació sobre la religió i la vida pública publicat recentment sobre l’evolució del cristianisme en el món evidencia posa de manifest que aquest s’ha anat allunyant dels indrets que foren el seu lloc d’origen.

1. Tot i que el cristianisme va començar en l'Orient Mitjà-Àfrica del nord, avui aquestes regions tenen la concentració més baixa de cristians (aproximadament 4% de la població d’aquesta regió) i el número absolut més petit (aproximadament 13 milions) de de tot el món.

2. Indonèsia, un país de majoria musulmana, té més cristians que els 20 països de l'Orient Mitjà i la regió d'Àfrica Del nord tots junts.

3. Nigèria té el doble de més de dues vegades de protestabts (s’inclouen anglicans i eles esglésies independents) que Alemanya, el lloc de neixament de la Reforma protestant.

4. Brasil té més de el doble de catòlics que Itàlia.

5. Tot i que els cristians són només la tercera part de la població mundial, el cristianisme és la religió majoritària de 158 països. Però aquests països representen els dos terços dels països del món.

6. Aproximadament 90% dels cristians viuen en països on el cristianisme és la religió majoritària. Només un 10% dels cristians viuen en països en els quals el cristianisme és una religió minoritària.

Evolució demogràfica del cristianisme en els darrers 100 anys – III

El cristianisme té una gran diversitat, tant des del punt de vista de les creences com en la seva distribució geogràficaEl 50% de cristians són catòlics, els protestants representen el 37%. Els cristians ortodoxos són el 12%. Altres Cristians, com Mormons i Testimonis de Jehovà són el 1%. Des del punt de vista dels grans números els cristians són de bon tros el el grup religiós més gran. Els musulmans, serien el segon grup més gran.

Gairebé la meitat (48%) dels cristians viuen en 10 països. Els tres països amb més cristians estan a Amèrica: els Estats Units, Brasil i Mèxic; dos estan a Europa: Rússia i Alemanya; dos estan a l'Àsia i la regió d'Oceà Pacífic: les Filipines i Xina, i tres éstan en l’Àfrica susahariana: Nigèria, República Democràtica del Congo i Etiòpia.

Una oportunitat per la concòrdia religiosa

La setmana passada la comunitat pakistanesa de Barcelona del Camí de la Pau convidà a la societat catalana a celebrar, en l’oratori del carrer d’Erasme Janer, la festa del 25 de desembre, data en la qual es commemora el naixement de Jesús i de Muhammad Ali Jinnah fundador del Pakistan. Aquesta festa, que comença a ser una tradició, comptà amb la participació de la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, del Director General d’Afers Religiosos, el cònsol del Pakistà, el rector de la parròquia catòlica del Carme i un representant de la comunitat cristiana pakistanesa a Barcelona.

El cristià pakistanès destacà que aquest acte, que reunia en un oratori musulmà a cristians i musulmans, era impossible imaginar-lo a Pakistan. Aquesta iniciativa mostrava l’alt grau de normalitat en la vivència de la diversitat religiosa a Catalunya. Fet que enforteix la dimensió cívica de la societat catalana i demostra l’alt respecte que hi ha entre les diferents tradicions religioses. L’acte de la comunitat pakistanesa ensenya i educa en la convivència. És un valor que cal transmetre, tant a l’interior de la nostre societat com a la pròpia societat pakistanesa del Pakistan on el conflicte religiós divideix encara durament la societat.

D’aquí pocs dies farà un any de la mort de Salman Tasir, governador del Punjab assassinat per un fonamentalista musulmà per haver defensat a Asia Bibi, la dona condemnada a mort per blasfèmia. Per això l’acte de la comunitat musulmana pakistanesa del Camí de la Pau a Barcelona és una invitació a la concòrdia de les religions. Perquè, tal com va dir Mohammed Iqbal, dirigent d'aquesta entitat, tant cristians com musulmans són seguidors d’un Déu que és pau, esperança i germanor.

Evolució demogràfica del cristianisme en els darrers 100 anys – II

L’ estudi del centre Pew d’investigació sobre la religió i la vida pública publicat recentment sobre l’evolució del cristianisme en el món evidencia que Europa i al continent americà són encara el lloc on hi ha més cristians, un 63%, el seu nombre és molt més baix que 1910, el 93%. Aquest canvi es deu al descens de cristians a Europa i al continent americà durant els darrers cent anys. A Europa els cristians representaven el 95% de la població l’any 1910, avui només són el 76% i a tot Amèrica eren el 96% l’any 1910 i ara només són el 86%.

Simultàniament, en aquests cent anys, el cristianisme ha crescut enormement en les regions sub-saharianes i l'Àsia i a la regió de l’oceà Pacífic; llocs on hi havia relativament pocs cristians a començaments del segle XX. La població cristiana sub-sahariana ha passat del 9% a l’any 1910 al 63% l’any 2010, mentre que a la zona d'Àsia i regió de l’oceà Pacífic va augmentar del 3% al 7%.

Certament, davant d’aquests números, el cristianisme és avui, a diferència de fa un segle, una religió fe global.

Evolució demogràfica del cristianisme en els darrers 100 anys – I

El centre Pew d’investigació sobre la religió i la vida pública ha fet un ampli estudi en més de 200 països sobre la situació del cristianisme al món. L’estudi evidencia que hi ha 2.18 bilions de cristians en tot el món. Això representa un terç aproximat de la població mundial, calculada en 6,9 bilions. El cristianisme és una religió àmpliament estesa per tots els països. Però la seva dispersió és tan gran que, avui, no hi ha cap continent, regió o país que pugui atribuir-se ser el centre del cristianisme global.

Però això no era així ara fa un segle. A l’any 1910 dos terços dels cristians del món vivien a Europa (63%); Amèrica reunia el 27,1%; Orient Mig i Àfrica del Nord tenia el 0,7%; Àsia i la zona del Pacífic reunia el 4,5% i l’Àfrica subsahariana el 14,%. Però ara la situació ha canviat profundament. Avui, només un quart de tots els cristians viuen a Europa (26%). La resta es reparteix segons la següent distribució: Amèrica reuneix el 37%, el 24% es troba a l’Àfrica subsahariana, el 13% a la zona del Pacífic i Àsia i un 0,6% a l’Orient mig i al nord d’Àfrica.

El nombre mundial de cristians, en valor absolut, s’ha quadruplicat quasi bé durant 100 anys. En un segle ha passat d’uns 600 milions aproximadament fins els 2 bilions de 2010. Però, com que durant aquest període la població mundial ha crescut notablement, dels 1,8 bilions de 1910 s’ha passat a 6,9 bilions de l’any 2010, el percentatge relatiu de cristians al món ha disminuït lleugerament: del 35% del 1910 al 32% del 2010.

Nadal humil i senzill

En el magnífic article “El Nadal estult” el professor Jordi Llobet es pregunta” ¿en quin lloc queda avui, la missa del gall, la celebració del naixament de Jesús, la seva circumcisió o la visita dels mags d’Orient, si tot això es posa al costat del frenesí comprador de gentils i creients”. Benet XVI, en la seva homilia de la missa del Gall digué una idea similar: “el Nadal s’ha convertit avui en una festa dels comerços, on les seves llums de pampallugues amaguen el misteri de la humilitat de Déu, que ens invita a la humilitat i a la sencillesa”.

En uns moments de crisi econòmica profunda fora bo recuperar algunes de les tradicions que han vertebrar des de temps la identitat del nostre poble. A Catalunya, els regals nadalencs anaven associat a la vinguda dels Reis Mags d’Orient. El tió, personatge popular i complementari, es limitava a subministrar els torrons i llaminadures pròpies del dia de Nadal. Aquesta era la tradició, fins que els interessos comercials, enlluernats pel consum, justificant-se amb molts arguments, introduïren la follia dels regals de Nadal. Res més lluny del que era la tradició catalana.

Però ara, quan les festes de Nadal recorden a molta gent que són més pobres, molt més pobres, pot ser caldria girar el cap i adonar-nos que, pot ser ens aniria millor per l’austeritat que la realitat imposa si descobríssim el sentit comú de les nostres tradicions. De tal manera que, tot i l’estupidesa dels darrers anys, tornéssim a recuperar el costum de que els nens (i els grans) esperéssim els regals que duen els Reis d’Orient i piquéssim fort el tió perquè ens delités amb els dolços del dia de Nadal.

Amb tot cor us desitjo que tingueu unes bones i santes festes

“Mentre ens preparem pel Nadal, és important que tornem a entrar en nosaltres mateixos i que fem una constatació sincera sobre la nostra vida. Deixem-nos il·luminar per un raig de la llum que prové de Betlem, la llum d'Aquell que essent «el més Gran» s'ha fet petit, essent «el més Fort» s'ha «fet feble»”

Benet XVI

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l’avancen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som -.
Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat- Papasseit

JORDI LÓPEZ CAMPS
JOIÓS NADAL I BENAURAT 2012