Gloses per la vida quotidiana

Molt bona Pasqua. No busquem entre els morts el sentit de la vida, Crist viu entre nosaltres. En som testimonis i en donem testimoni. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? La Pasqua de nou se'ns presenta a tots. Visquem la Pasqua. És el dia en el qual celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, malaltia o la mort que ens aparta definitivament dels éssers estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta és l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només així, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua

“No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat” (Mc 16,6).

Glosses per la vida quotidina

Jesús al Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu és absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. Però tenim la certesa que després del silenci de la perplexitat dissabte vindrà la llum de  la festa Pasqual “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ).

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de la Quaresma és el penediment. Aquesta expressió pot semblar seriosa, però és el mot que ens convida a mirar el passat i adonar-nos que podem comportar-nos de manera diferent perquè assumim els nostres errors, ens penedim i canviem. Per això no podem tenir un cor de pedra, hem d’estar oberts a acollir les correccions fraternes. "No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu", Salm94,8 

Les persones, en la seva individualitat, són partícips del sentit transcendent de l’existència i en cadascuna d’elles es manifesta el misteri de la creació. Tots plegats, en continuïtat amb les persones que ens han precedit, i anticipant-nos als que ens succeiran, formem part d’una comunitat universal que hauria d’estar lligada pels vincles de la fraternitat. Amb aquesta unitat fraternal donem sentit i fem evident el misteri de la transcendència. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot ho arribem a justificar. No som ningú per judicar alegrement als altres i actuar malèvolament amb els nostres judicis. No hem de tenir aquest comportament i evitar aquelles persones que són hipòcrites i falsàries. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8).

Hem de tenir esperança, fins i tot en els moments que tot sembla negar-la. L’esperança s’alimenta en l’interior del cor a partir de les vivències fonamentades en un pacient treball espiritual. No hem de tenir por i estar confiats que no estem sols ni abandonats si cerquem sincerament. Qui cerca, troba. "Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles" (Rm 4,18)

La vida, amb tots els seus condicionants, ens empresona més del que ens pensem. Volem ser lliures, però no ho som en els fons perquè no tenim la llibertat interior que ens permet ser-ho. Calculem massa el que fem, el que diran o similars prevencions que no ens permeten actuar en llibertat. El camí de la veritat i la llibertat són els principis i valors que brollen de les nostres creences. “Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Cal ser més pacients del que habitualment acostumen a ser. La impaciència ens enterboleix sovint l’enteniment. Hem de saber practicar la perseverança com a virtut perquè ens aporta persistència per aconseguir el que ens proposem. L’esforç continuat dona, tard o d’hora, els fruits desitjats. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. Per això, dins del brogit de la vida hem de saber crear espais i moments per contemplar, meditar i nodrir la vida interior. Són moments necessaris per conrear l’esperit i alimentar l’esperit. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,40).

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple i es resumeix en una idea: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a percebre la bondat que dona la felicitat, a nosaltres i als altres. La felicitat es construeix lentament a partir d’estimar. L’experiència de l’amor aporta ens ajuda a descobrir i fruir del sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

La pregària de petició manifesta un desig interior. Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar totalment als altres. “Déu meu, creeu un mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torna’m el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim” (Salm 50,12.14)

Més d’un cop ens sentim cansats, fins i tot desesperats. En aquests moments, quan podem defallir i pensar que res té sentit, és quan cal obrir el cor per acollir les raons d’esperança que ens envolten. No estem sols i hem d’acollir fidelment les veus d’esperança que ajuden a fer lleuger el nostre camí.

“Totes les paraules del Senyor són fidels
les seves obres són obres d’amor
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça”
(Salm 144)

Glosses per la vida quotidiana

Els individus tendim a ser egoistes i això afavoreix l’individualisme i la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta actitud i afavorir la unitat, l’acord, saber treballar col·laborant amb els altres, saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17.23)

¿Quins són els manaments que han de seguir els cristians? Ni són masses, ni excessivament complicats. Són fàcils d’entendre i de practicar. No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12,28-31)