Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot ho arribem a justificar. No som ningú per judicar alegrement als altres i actuar malèvolament amb els nostres judicis. No hem de tenir aquest comportament i evitar aquelles persones que són hipòcrites i falsàries. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8).
Hem de tenir esperança, fins i tot en els moments que tot sembla negar-la. L’esperança s’alimenta en l’interior del cor a partir de les vivències fonamentades en un pacient treball espiritual. No hem de tenir por i estar confiats que no estem sols ni abandonats si cerquem sincerament. Qui cerca, troba. "Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles" (Rm 4,18)
La vida, amb tots els seus condicionants, ens empresona més del que ens pensem. Volem ser lliures, però no ho som en els fons perquè no tenim la llibertat interior que ens permet ser-ho. Calculem massa el que fem, el que diran o similars prevencions que no ens permeten actuar en llibertat. El camí de la veritat i la llibertat són els principis i valors que brollen de les nostres creences. “Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures” (Jn 8, 31-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada