L'Islam - Part III

La primera comunitat musulmana

La primitiva comunitat de creients en l'Islam s'uneix, sense distincions entre els seus membres, per motius religiosos superant a les divisions en tribus i clans que dominava en la societat àrab d'aquells moments. Aquest fet insòlit esdevingué una verdadera revolució i transformà l'estructura social àrab. La conceptualització de l'Umma (comunitat de creients) trancà l'estratificació social d'aquella societat. A partir de l'Islam les persones constituïen una comunitat de creients guiada pels principis de justícia social i igualtat, sense estar condicionats per les divisions provocades pels lligams tribals o de clan.

Mahoma morí Medina a l'any 632. La seva mort obrí un convuls període successori. Durant trenta anys els musulmans estigueren discutint qui havia de ser el seu successor. Aquestes discussions provocaren profundes divisions en la primitiva comunitat musulmana. Els medinesos i els mequinesos es posaren d'acord en escollir com a califa, que vol dir successor, a d'Abu Bakr, un amic del profeta i un dels seus primers seguidors. Abu Bakr unificà políticament la península aràbiga. Durant el califat de Abu Bakr es començà a transcriure l'Alcorà. Fins aquell moment l'Alcorà es transmetia oralment o s'havia escrit parcialment en fulles de palmera, ossos d'animals, o fragments de cuir. El primer califa mor l'any 634 després d'haver designat a Omar ibn al-Khattab com el seu successor i el seu califat arribà fins l'any 644. Aquest segon califa tingué un paper molt important en la consolidació política de l'Islam i la seva extensió als països veïns a través de les conquestes militars. Omar ibn al-Khattab fou assassinat l'any 644; per la seva successió s'enfrontaren Uthman i Ali i guanyà el primer. Durant el califat d'Uthman es continuà l'expansió territorial de l'Islam i es fixà definitivament el text de l'Alcorà. Uthman fou assassinat l'any 656 i al mateix dia de la seva mort Alí, gendre de Mahoma per casament amb la seva filla Fatima, es elegit nou califa.

Muawiya, cap del clan dels omeies s'oposà vivament a l'elecció d'Alí al califat. Aquesta oposició comportà un enfrontament armat entre els seus partidaris i els d'Ali. La batalla de Siffin a l'any 657 és el punt més àlgid en aquesta guerra civil dins de l'Islam. Alí, a fi d'evitar perllongar l'enfrontament entre musulmans, accepta una treva i un arbitratge per resoldre el conflicte successori. Gràcies aquest acord Muawiya fou escollit califa a l'any 661. Poc temps després Alí fou assassinat per membres del grup kharidjites, amb els sunites i xiïtes, una de les tres branques en la que es dividirà inicialment l'Islam, per la seva disconformitat en l'acceptació de l'arbitratge. Durant el califat de Muawiya es posaren les bases del que pot considerar-se l’estat musulmà i es continuà l'expansió territorial de l'Islam. Poc abans de la seva mort a l'any 680 Muawiya havia proclamat el seu fill Yazid ben Muawiya com el seu successor transformant el concepte de califat com institució electiva a una institució hereditària.

L'Islam s'estengué ràpidament per la conca mediterrània a través de les successives conquestes que feren els àrabs primer al nord d'Àfrica habitat pels berebers, després per l'ocupació d'una part de la península Ibèrica, l'any 711, al mateix temps que s'expandiren en un altre moment cap a l'Asia occidental.

Amb la caiguda de la dinastia Omeia l'any 750, l'Islam polític es fragmentà en nombroses entitats polítiques (califats, emirats, sultanats). Al segle XI els Turcs, que provenien de l'Àsia central, transformaren el proper orient i part del Nord d'Àfrica per la instauració de l'imperi otomà que durà entre el 1299 i el 1922.