Què sabem de l’Islam?

Un cop acabada la sèrie dedicada a conèixer el protestantisme, tant en els seus aspectes generals com la seva implantació a Espanya inciaré un sèrie dedicada a conèxier a l’Islam. Sobre l’Islam hi ha molt desconeixement i una dificultat afegeixida per la seva comprensió: existeixen molts tòpics que actuen desinformant a les persones i, per altra part, és una religió associada a la recent immigració del tal manera que les prevèncions generades per aquesta es projecta també a l’Islam. Per altra part, els atentants de 11 S (2001), del 14 M (2004) i Londres (2005) han associat en l’imaginari col·lectiu l’Islam al terrorisme. Així, en el seu conjunt, la religió Islàmica és una gran desconeguda al nostre país malgrat practicar-la quasi un milio de persones. La majoria de les quals mostren una practicada convençuda i assumeixen que la religió fonamenta molts dels seus comportaments sociasl.

En l’imaginari col·lectiu del nostre país l’Islam ha estat associat a guerres de moros i cristians, on sempre guanyaven els darrers. Però, més enllà d’admirar la belllessa de l’Alhambra, de la mezquita de Córdoba, la torre de la Giralda de Sevilla o el seu Alcázar, el nostre país, crec que encara no ha sumit la impronte de la cultura àrab en la seva pròpia cultura. Part del que som és un llegat de la cultura àrab i en la seva base sempre està present el referent religiós. Entorn a l’Islam a Espanya i, perquè no, l’Islam d’Espanya, s’ha practicat una amnèsia selectiva. Sembla que només hi havia lloc per Don Pelayo i el Cid campeador. Fora d’ells, la religió i el llegat musulmà s’ha assimilat a un forat negra per bona part de la societat. Sort que alguns especialistes, erudits i sabis professors professores en han anat recordant que part del que som té les seves arrels en els llargs segles en que l’Islam es feu mestís amb els habitants de les nostres terres.

Ara cal fer un procés de recuperació del record i elaborar un coneixement objectiu del que és l’Islam. Només així es podrà comprendre i acceptar el sentit d’aquesta religió que segons les estadístiques mundials, sempre imprecisses i més properes a estimacions que valors estadístics, apunten que pot ser la primera religió mundial si les religiosn cristianes es conten per separat segons les diferents confessions. Gràcies a un millor coneixement de l’Islam la societat catalana es podrà implicar en un procés que té un valor estratègic de primera magnitud: construir l’Islam català. Perquè el repte real està en passar de “l’Islam a Catalunya “a “l’Islam de Catalunya”. Espero que els resum que aniré publicant ajudi en aquest procés de comprensió.