Assemblees de Déu
El nom d’Assemblees de Déu es utilitzat per moltes esglésies evangèliques d’origen pentecostal. Les esglésies de les Assemblees de Déu neixen el 1914 per la iniciativa d’un grup de pentecostals, entre els quals destaquen M.N.Pinson, A.P.Hollins, H.A: Gross, D.C. Operman i E.N.Bell. El pastor E.N.Bell fou el primer superintendent (màxim responsable) d’aquest nou moviment evangèlic.
La doctrina de les esglésies de les Assemblees de Déu està en comunió amb els principis bàsic del protestantisme i, en relació a les altres denominacions, poden considerar-se propers als baptistes i a les Assemblees de Germans. La seva especificitat, com esglésies que provenen de la corrent pentecostal, és la rellevància donada a l’experiència cristiana del bateig en l’Esperit Sant per sobre el conjunt del cos doctrinal. Per aquests cristians el bateig en l’Esperit Sant és una experiència espiritual posterior al nou naixement en Crist. El bateig és per immersió i només el reben aquelles persones que l’accepten lliurament. Les persones que tenen aquesta experiència de l’Esperit Sant reben diversos dons, entre els quals destaquen la capacitat de parlar una llengua estrangera (glossolàlia) i la facultat de sanar. Aquest tret característic també és propi d’altres esglésies d’origen pentecostal, si bé aquestes ho manifesten de forma més exagerada que les esglésies de les Assemblees de Déu.
Aquestes esglésies estan constituïdes per totes aquelles persones que han nascut de nou gràcies al bateig. La missió d’aquesta església es adorar Déu i evangelitzar el món. Tots els membres de l’església estan obligats a contribuir al seu finançament a través de delmes. Similarment com altres esglésies protestants creuen que, en un moment indeterminat, les persones justes mortes ressuscitaran i conjuntament amb els justos vius viuran eternament amb Déu. Després hi haurà una segona vinguda del Crist per regnar amb els justos a la terra durant mil anys. A la fi d’aquest temps hi haurà el judici final on els injustos seran condemnats definitivament al infern.
Cada església local, congregació, té una elevada autonomia i està dirigida per un pastor o ministre es collit entre els seus membres, uns diaques com a responsables del funcionament ordinari i els “obrers locals”, persones responsables de diverses funcions pastorals però que no poden oficiar ni casaments ni batejos. El diumenge és el dia de culte i durant de la setmana tenen un culte d’oració on es llegeix la Bíblia i es prega.
El nom d’Assemblees de Déu es utilitzat per moltes esglésies evangèliques d’origen pentecostal. Les esglésies de les Assemblees de Déu neixen el 1914 per la iniciativa d’un grup de pentecostals, entre els quals destaquen M.N.Pinson, A.P.Hollins, H.A: Gross, D.C. Operman i E.N.Bell. El pastor E.N.Bell fou el primer superintendent (màxim responsable) d’aquest nou moviment evangèlic.
La doctrina de les esglésies de les Assemblees de Déu està en comunió amb els principis bàsic del protestantisme i, en relació a les altres denominacions, poden considerar-se propers als baptistes i a les Assemblees de Germans. La seva especificitat, com esglésies que provenen de la corrent pentecostal, és la rellevància donada a l’experiència cristiana del bateig en l’Esperit Sant per sobre el conjunt del cos doctrinal. Per aquests cristians el bateig en l’Esperit Sant és una experiència espiritual posterior al nou naixement en Crist. El bateig és per immersió i només el reben aquelles persones que l’accepten lliurament. Les persones que tenen aquesta experiència de l’Esperit Sant reben diversos dons, entre els quals destaquen la capacitat de parlar una llengua estrangera (glossolàlia) i la facultat de sanar. Aquest tret característic també és propi d’altres esglésies d’origen pentecostal, si bé aquestes ho manifesten de forma més exagerada que les esglésies de les Assemblees de Déu.
Aquestes esglésies estan constituïdes per totes aquelles persones que han nascut de nou gràcies al bateig. La missió d’aquesta església es adorar Déu i evangelitzar el món. Tots els membres de l’església estan obligats a contribuir al seu finançament a través de delmes. Similarment com altres esglésies protestants creuen que, en un moment indeterminat, les persones justes mortes ressuscitaran i conjuntament amb els justos vius viuran eternament amb Déu. Després hi haurà una segona vinguda del Crist per regnar amb els justos a la terra durant mil anys. A la fi d’aquest temps hi haurà el judici final on els injustos seran condemnats definitivament al infern.
Cada església local, congregació, té una elevada autonomia i està dirigida per un pastor o ministre es collit entre els seus membres, uns diaques com a responsables del funcionament ordinari i els “obrers locals”, persones responsables de diverses funcions pastorals però que no poden oficiar ni casaments ni batejos. El diumenge és el dia de culte i durant de la setmana tenen un culte d’oració on es llegeix la Bíblia i es prega.
Com esglésies estan en molts països. A Catalunya hi ha algunes poques esglésies de les Assemblees de Déu. Moltes d'aquestes esglésies estan integrades en la Fraternitat Mundial de les Assemblees de Déu (World Assemblies of God Fellowship); les menys han constituït altres federacions. Aquestes esglésies representen la versió més moderada del pentecostalisme. Dins del moviment pentecostalista les esglésies de les Assemblees de Déu són el grup que té més feligresos. Segons les dades proporcionades pel Centre d’Estudis del Cristianisme Global aquestes esglésies tenen 52 milions d’afiliats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada