Els enemics del futur

Gràcies al blog de Miquel Iceta he tingut coneixement de la publicació del darrer llibre de Daniel Innerarity “El futuro y sus enemigos”. Tota una troballa agradable. El subtítol del llibre “una defensa de la esperanza política” es tota una declaració de la intenció i direcció d’aquesta obra. Segons diu Daniel Innerarity el llibre vol ser una contribució a la renovació de la manera d’entendre i realitzar la política. Per l’autor, l’actual sistema polític i cultural està totalment avocat al present immediat. Això fa que la relació amb el futur no es fonamenta en un projecte per la qual cosa no hi ha espai per l’esperança. Més aviat es té por al futur i s’improvisen les actuacions. La crisi de la Modernitat, o les seves limitacions, han deixat al pensament modern sense capacitat d’anticipar el futur.

Per sortir d’aquesta situació cal alliberar-se de la tirania del curt termini i obrir-se cap l’horitzó que remet cap a un futur raonable. La cultura política està instal·lada en el procés i no en el projecte. L’anticipació té mal predicament. S’actua sense massa sovint sense visió de prospectiva; més aviat es fan les coses com a reacció als estímuls. La manca de projecte lliga curt el present. Davant dels vertiginosos canvis, s’imposa la cultura de l’adaptació i la supervivència. L’esperança és la gran damnificada d’aquesta situació. Un cop enterrats els grans relats només queda possibilitat per la preocupació desmesurada de l’instant. Al faltar un projecte de futur, la política es limita a gestionar el present.

Cal canviar aquesta situació, diu Daniel Innerarity. Per fer-ho, defensa l’optimisme i l’esperança davant la feblesa del futur. L’acció política ha de parlar amb sinceritat del futur. Pensar sobre el futur és anticipar-lo. El futur es construeix des del present. Recomano amb insistència la lectura d’aquest llibre escrit amb passió i clarividència. Virtuts molt pròpies d’aquest pensador que creu fermament, com en el seu temps ho feu Ernst Bloch, que el futur és esperança.