Aparició i extensió de l’Islam
La religió musulmana apareix al segle VII de l'era cristiana. Mahoma neix a la Meca a l'any 570 en una societat on coexistien el cristianisme i el judaisme i al costat d’un ampli politeisme estructurat entorn de la Ka'ba. Mahoma, després d'un període de meditació, rep les primeres revelacions a l'any 610 per mitjà de l'arcàngel Gabriel. Durant els 22 anys següents Mahoma va anar rebent revelacions a partir de les quals s’originà al cos doctrinal de l'Alcorà.
La religió islàmica promoguda per Mahoma no tingué massa bona acollida entre el nucli dirigent de la Meca. Aquests tenien por que el seu monoteisme els fes perdre els importants beneficis econòmics que comportava el sistema religiós politeista organitzat entorn de la Ka'ba.
La doctrina islàmica s'estengué ràpidament per la Meca tant entre els sectors més populars com entre alguns dels governants. El nucli dels primers fidels foren Khadija, la dóna de Mahoma, el seu amic Abu Bakr, que diuen que fou la primera persona en convertir-se a l'Islam; Omar ibn al-Khattab; el seu oncle Hamza i el seu cosí Alí. Malgrat. Malgrat la progressiva acceptació popular de l'Islam, els sectors benestants i poderosos de la Meca organitzaren diverses persecucions contra els primers musulmans. Per això l'any 622 Mahoma hagué de fugir a l'oasis de Yathrib, nom que tenia aquella època la ciutat de Medina. Aquesta fugida es coneix amb el nom d'Hegira i senyala l'any primer de l'era islàmica.
La religió musulmana apareix al segle VII de l'era cristiana. Mahoma neix a la Meca a l'any 570 en una societat on coexistien el cristianisme i el judaisme i al costat d’un ampli politeisme estructurat entorn de la Ka'ba. Mahoma, després d'un període de meditació, rep les primeres revelacions a l'any 610 per mitjà de l'arcàngel Gabriel. Durant els 22 anys següents Mahoma va anar rebent revelacions a partir de les quals s’originà al cos doctrinal de l'Alcorà.
La religió islàmica promoguda per Mahoma no tingué massa bona acollida entre el nucli dirigent de la Meca. Aquests tenien por que el seu monoteisme els fes perdre els importants beneficis econòmics que comportava el sistema religiós politeista organitzat entorn de la Ka'ba.
La doctrina islàmica s'estengué ràpidament per la Meca tant entre els sectors més populars com entre alguns dels governants. El nucli dels primers fidels foren Khadija, la dóna de Mahoma, el seu amic Abu Bakr, que diuen que fou la primera persona en convertir-se a l'Islam; Omar ibn al-Khattab; el seu oncle Hamza i el seu cosí Alí. Malgrat. Malgrat la progressiva acceptació popular de l'Islam, els sectors benestants i poderosos de la Meca organitzaren diverses persecucions contra els primers musulmans. Per això l'any 622 Mahoma hagué de fugir a l'oasis de Yathrib, nom que tenia aquella època la ciutat de Medina. Aquesta fugida es coneix amb el nom d'Hegira i senyala l'any primer de l'era islàmica.
L’Islam s’estructurà teològicament després de l'arribada de Mahoma a Medina. En aquesta ciutat Mahoma proposà uns pactes de convivència per regular les relacions entre les diferents tradicions religioses per tal de respectar la llibertat de consciència. A Medina Mahoma establí els grans principis de l'Islam: monoteisme, les cinc pregàries diàries, l'obligació de l'amoïna fixada en el 10% dels ingressos anuals destinada als pobres, el dejuni en el mes del Ramadà, peregrinar a la Meca un cop a la vida sempre que fos possible. Durant aquest període Mahoma esdevingué cap religiós i polític. Com a cap religiós Mahoma tenia cura dels seus deixebles que havien emigrat amb ell des de la Meca a Medina. A partir d'aquest primer nucli l'Islam es convertí en un element bàsic de la vida socioeconòmica de Medina i actua d'element de cohesió en una societat amb plural en relació als origen i tradicions culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada