Dins la tradició islàmica sunní hi ha diverses corrents o moviments que representen una concepció particular de l’Islam per extensió d’alguna de les escoles jurídiques clàssiques. Entre els més coneguts i que tenen una certa presència a Catalunya cal destacar : els salifistes, els wahhabistes i els Germans Musulmans.
El salafisme és un moviment dins de la tradició sunnita de l’Islam. El moviment salafista reivindica retornar als orígens de l'Islam. La paraula salafisme (as-salafiyyah) prové de salaf, (predecessor o primeres generacions piadoses) mot amb els qual es designaren als companys del profeta Mahoma i a les dues primeres generacions de successors les conegudes com la Sahaba (la generació de companys del Profeta), la Tabi‘in (generació que neix després de la mort de Mahoma) i la Taba‘ at-Tabi‘in (generació posterior a l’anterior). Els salafistes no es consideren una corrent nova de l’Islam ja que s'afirmen com la successió legítima de l’Islam dels primers moments.
El primer cop que s’empra el motí salifista fou al segle XIV per part de Ibn Taymiyyah. El salafisme pren importància a finals del segle XIX i a començaments del XX a partir de l’escola racionalista egipcia de Muhammad Abduh i del seu alumne sirià Muhammad Rashid Ridha per oposició al sufisme que consideraven un exemple de la decadència musulmaa. Els salafistes actuals s’han distanciat de Rashid Ridha i dels seu mestre Muhammad Abduh als quals no són tinguts per verdaders salafistes. Avui el moviment salafista sosté que, davant la forta divisió del món musulmà per les influències de les diverses interpretacions, cal reafirmar que ser musulmà és seguit l’Alcorà i la Sunna d’acord les interpretacions fetes pels piadosos predecessors (as-salaf as-sâlih).
El moviment salafista considera que l’Islam fou definit i completat durant l’època del profeta Mahoma i les dues generacions posterior de deixebles. Però es malmeté en les generacions posteriors per la incorporació d’innovacions innecessàries degudes a la influència de principis i cultures estranyes a la món musulmà. Per això el salafisme proposa tornar a la pràctica de l’Islam proper al temps de Mahoma. Els salafistes aspiren a una comunitat islàmica religiosa depurada de totes les contaminacions que ha tingut l'Islam. El moviment salafista dóna molta importància als aspectes rituals, tan en els moments de la pregària com en la vida quotidiana. Els salafistes no s’identifiquen amb els moviments islàmics apareguts en els anys 70 i 80 del segle XX perquè consideren que aquests utilitzen categories polítiques occidentals enlloc d’emprar, com a única referència, la xària.
Pel seu enfoc doctrinal els salafistes es consideren un movimen ampli dins de l'Islam on tenen cabuda totes aquelles corrents musulmanes partidàries d’un retorn als orígens. Per aquesta raó el moviment salafista creuen que els wahhabistes saudís poden participar dels seus postulats. Els salafistes no estan en contra de cap escola islàmica, però creuen es pot ser musulmà sense adherir-se a cap d’elles. Fins i tot, afirmen que si en el camí de cercar la veritat s’entra en conflicte amb alguna de les escoles això no és cap problema. Una part del moviment salafista de l ‘Arabia Saudi ha condemant les pràctiques terroristes dels jihadistes i qualsevol forma de terrorisme sigui musulmà o no. La majoria de dirigents salafistes, com Âl Ash-Sheikh, Ibn Baz, Ibn 'Uthaymîn, Al-Fawzân, Al-'Ubaykân s’han pronunciat reiteradament contra els atentats terroristes. Aquesta corrent moderada del salafisme s’anomena cheikhistes. Molts ulemes saudís, persones estudioses de l’Alcorà i de la xària, s’identifiquen amb el salafisme i no volen ser qualificats de wahhabites.
Algunes corrents del salafisme, minoritàries dins del moviment global salafista, sí que practiquen el terrorisme. A Algèria hi ha el Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) que a inicis de l’any 2007 s’ha passat a denominar Organització al-Qaida al Magreb islamic (AQMI).
El salafisme està aconseguint adeptes en les segones generacions d’immigrants àrabs a Europa. El salafisme ofereix un missatge clar i d’autenticitat islàmica. Per aquestes generacions musulmanes, moltes d’elles en greus problemes d’integració social, el salafisme ofereix una vinculació emotiva a la identitat musulmana lliure de les supersticions i acomodacions del seus pares i familiars.
El salafisme és un moviment dins de la tradició sunnita de l’Islam. El moviment salafista reivindica retornar als orígens de l'Islam. La paraula salafisme (as-salafiyyah) prové de salaf, (predecessor o primeres generacions piadoses) mot amb els qual es designaren als companys del profeta Mahoma i a les dues primeres generacions de successors les conegudes com la Sahaba (la generació de companys del Profeta), la Tabi‘in (generació que neix després de la mort de Mahoma) i la Taba‘ at-Tabi‘in (generació posterior a l’anterior). Els salafistes no es consideren una corrent nova de l’Islam ja que s'afirmen com la successió legítima de l’Islam dels primers moments.
El primer cop que s’empra el motí salifista fou al segle XIV per part de Ibn Taymiyyah. El salafisme pren importància a finals del segle XIX i a començaments del XX a partir de l’escola racionalista egipcia de Muhammad Abduh i del seu alumne sirià Muhammad Rashid Ridha per oposició al sufisme que consideraven un exemple de la decadència musulmaa. Els salafistes actuals s’han distanciat de Rashid Ridha i dels seu mestre Muhammad Abduh als quals no són tinguts per verdaders salafistes. Avui el moviment salafista sosté que, davant la forta divisió del món musulmà per les influències de les diverses interpretacions, cal reafirmar que ser musulmà és seguit l’Alcorà i la Sunna d’acord les interpretacions fetes pels piadosos predecessors (as-salaf as-sâlih).
El moviment salafista considera que l’Islam fou definit i completat durant l’època del profeta Mahoma i les dues generacions posterior de deixebles. Però es malmeté en les generacions posteriors per la incorporació d’innovacions innecessàries degudes a la influència de principis i cultures estranyes a la món musulmà. Per això el salafisme proposa tornar a la pràctica de l’Islam proper al temps de Mahoma. Els salafistes aspiren a una comunitat islàmica religiosa depurada de totes les contaminacions que ha tingut l'Islam. El moviment salafista dóna molta importància als aspectes rituals, tan en els moments de la pregària com en la vida quotidiana. Els salafistes no s’identifiquen amb els moviments islàmics apareguts en els anys 70 i 80 del segle XX perquè consideren que aquests utilitzen categories polítiques occidentals enlloc d’emprar, com a única referència, la xària.
Pel seu enfoc doctrinal els salafistes es consideren un movimen ampli dins de l'Islam on tenen cabuda totes aquelles corrents musulmanes partidàries d’un retorn als orígens. Per aquesta raó el moviment salafista creuen que els wahhabistes saudís poden participar dels seus postulats. Els salafistes no estan en contra de cap escola islàmica, però creuen es pot ser musulmà sense adherir-se a cap d’elles. Fins i tot, afirmen que si en el camí de cercar la veritat s’entra en conflicte amb alguna de les escoles això no és cap problema. Una part del moviment salafista de l ‘Arabia Saudi ha condemant les pràctiques terroristes dels jihadistes i qualsevol forma de terrorisme sigui musulmà o no. La majoria de dirigents salafistes, com Âl Ash-Sheikh, Ibn Baz, Ibn 'Uthaymîn, Al-Fawzân, Al-'Ubaykân s’han pronunciat reiteradament contra els atentats terroristes. Aquesta corrent moderada del salafisme s’anomena cheikhistes. Molts ulemes saudís, persones estudioses de l’Alcorà i de la xària, s’identifiquen amb el salafisme i no volen ser qualificats de wahhabites.
Algunes corrents del salafisme, minoritàries dins del moviment global salafista, sí que practiquen el terrorisme. A Algèria hi ha el Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) que a inicis de l’any 2007 s’ha passat a denominar Organització al-Qaida al Magreb islamic (AQMI).
El salafisme està aconseguint adeptes en les segones generacions d’immigrants àrabs a Europa. El salafisme ofereix un missatge clar i d’autenticitat islàmica. Per aquestes generacions musulmanes, moltes d’elles en greus problemes d’integració social, el salafisme ofereix una vinculació emotiva a la identitat musulmana lliure de les supersticions i acomodacions del seus pares i familiars.
l'equivalent cristià de salafisme és el corrent fonamentalista protestant d'EEUU de principis del s.XX. Es vol tornar als orígens però no des de l'esperit del Vaticà II, com aggiornamento que agafa l'esperit original, sinó com a còpia de l'original. Havent canviat les condicions socials i el context la còpia esdevé una traïció a l'origen sota capa de fidelitat literalista.
ResponEliminajaume