Conservadors i progressistes

Un bon amic m’ha demanat desfer el mal entès o confusió que transmeten alguns periodistes quan identifiquen el sector reaccionari de l’episcopat espanyol amb les forces polítiques conservadores. Ell, catòlic i políticament conservador, no s’identifica amb les tesis d’aquest sector de l’episcopat. Amb encert, i agudesa, m’indica que no és el mateix ser reaccionari o integrista que conservador. Probablement, comenta el meu amic, les persones som conservadores en uns temes i més obertes o progressistes en unes altres. Les persones, sortosament, no presentem un pensament monolític, sinó plural i divers. Això és així perquè la mateixa realitat és complexa, de tal manera que les coses no funcionen sota esquemes del tipus tot o res;blanc i negre; bons i dolents. Ara, els matisos, les tonalitats, la diversitat són, a més d’importants, els signes d’una època. Quan la realitat és complexa no funcionen els esquemes simples.

Hem sento conservador d’algunes coses i avançat o progressista en unes altres. En els anys de combat polític intens sempre m’he rebel·lat contra la uniformitat de pensament. La preocupació per la justícia social, per exemple, m’ha portat a defensar polítiques socialdemòcrates a favor d’ampliar el benestar al màxim nombre de persones o de lluitar contra tota mena d’injustícia social; però aquesta sensibilitat no és contradictòria, així ho penso sincerament, en defensar un model de família més proper al que es podria qualificar de model tradicional. Aquesta actitud l’he mantingut sempre en altres qüestions que afectaven a les meves creences bàsiques. A mesura que la política incorpora nous àmbits de preocupació i d’iniciativa política, especialment en referència a qüestions relacionades al sistema de valors i de creences personals, serà més difícil obtenir adhesions monolítiques a les polítiques dels partits. Malament aquell partit que ho pretengui.

Els problemes de la societat estimulen que les persones tinguem una pluralitat de posicionaments que evidencien una diversitat de judicis morals. Avui ja no és possible reproduir les uniformitats del passat. Reconèixer aquesta diversitat no representa cap elogi del relativisme. El millor antídot contra aquest és mantenir un sistema de valors sòlids que actuïn de contrast contra les possibles ambivalències o ambigüitats de la realitat. La nova realitat obliga a ser més curosos alhora d’emetre judicis entre les filies polítiques i conceptes com reaccionari o integrista; de la mateixa manera que introdueix el tema del respecte a la consciència personal alhora de sotmetre al Parlament l’aprovació de determinades lleis. La complexitat de la realitat, els valors en joc i la diversitat política obliga a ser més precisos en els judicis i les valoracions de les actitud de les persones.